Avui em fet un esmorzar electoral amb la Montserrat Candini a Berga. A la foto estic amb la Mireia Pellicer i la Montserrat Ribera.
30 maig 2009
19 abril 2009
A CASA TAMBÉ FEM BON TURISME
Aquest darrers mesos estem llegint en premsa els estralls de la crisi que per tot arreu treu el nas. Malgrat tot plegat, comencem a llegir també alguns indicadors, sobretot als Estats Units, que ens comencen a donar certa esperança de que la tempesta amainarà aviat. Un altre tema serà com realitzar la remuntada?
El passat mes de febrer van entrar per la frontera espanyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç una caiguda del 15,9%. Els principals paisos emissors de turistes França, Regne Unit i Alemanya van recular i deixar de visitar Espanya. Sobretot el public anglès amb la depreciació de la lliure esterlina, no ens fa competitius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%., segons les dades oficials consultades.
El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil persones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referencia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol el 7,2 %.
A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més resistència està oposant a la crisi. Amb això no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i aquestes són ben evidents.
Per altre banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les sortides a l’estranger. Cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir fa la seva despesa turística en serveis turístics al propi país.
No hi ha mal que per be no vingui! En els darrers anys a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendiment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això em va alegrar molt veure com gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya.
El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en valor la feina ben feta aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turistica de la comarca tot preparant el futur!.
El passat mes de febrer van entrar per la frontera espanyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç una caiguda del 15,9%. Els principals paisos emissors de turistes França, Regne Unit i Alemanya van recular i deixar de visitar Espanya. Sobretot el public anglès amb la depreciació de la lliure esterlina, no ens fa competitius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%., segons les dades oficials consultades.
El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil persones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referencia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol el 7,2 %.
A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més resistència està oposant a la crisi. Amb això no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i aquestes són ben evidents.
Per altre banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les sortides a l’estranger. Cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir fa la seva despesa turística en serveis turístics al propi país.
No hi ha mal que per be no vingui! En els darrers anys a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendiment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això em va alegrar molt veure com gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya.
El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en valor la feina ben feta aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turistica de la comarca tot preparant el futur!.
30 gener 2009
LA VELOCITAT ENDORMISCADORA
LA VELOCITAT ENDORMISCADORA
Al Berguedà estem d’enhorabona s’ha completat la carretera troncal anomenada C-16 o Eix del Llobregat en el tram de Barcelona a Berga. De tots és conegut, però que, la velocitat legal permesa segueix essent la mateixa que fa 25 anys enrere. Això sí, amb un seguit de radars amb vocació recaptadora per enxampar el conductor “in fraganti” en la seva somnolència provocada per aquesta mesura de mantenir els 100 Qm/h i no sobrepassar-los.
Resulta que, en altres vies molt pitjors al traçat de la C-16 en el seu tram pel Berguedà, es pot anar a 120 Qm/h (l’autopista Manresa – Terrassa, per exemple), o l’autovia Mataró – Granollers.
Per altre banda al Berguedà, no hi ha problemes de contaminació, ni retencions com en algunes zones urbanes al voltant de la capital del país. Cosa que encara fa més estúpid el fet de no augmentar el límit legal de permivisitat en la velocitat. Sembla que el Servei Català de Transit, ho està estudiant. Això no és pas d’estranyar. La diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Montserrat Ribera, va presentar el passat més de desembre una rigorosa proposta per augmentar el límit legal de velocitat a la C-16, fins als 120 Qm/h, cosa que concorda amb els requisits tècnics que exigeix l’actual i vigent Llei de carreteres de Catalunya.
No té sentit que es tardi el mateix de Berga a Manresa ara que fa 10 anys. La sensació de que la C-16 és una infraestructura desaprofitada, va en augment. Fa uns dies l’amic Antoni Biarnés per mitjà del “facebook”, aquell artilugi que permet a molts internautes xerrar i conèixer que passa en el seu món més immediat de les amistats, em va posar al corrent d’un grup de gent que promovia que és podés anar a 120 Qm/h per la C-16. En poques hores, les adhesions a aquest grup superaven les 500 persones.
La major part dels poders públics locals i comarcals, empresarials i socials del Berguedà, recolzen aquesta iniciativa. Cal fer despertar la Generalitat, que ens té el país endormiscat i paralitzat. Cal aprofitar la potencialitat que té el país i despertar .
Al Berguedà estem d’enhorabona s’ha completat la carretera troncal anomenada C-16 o Eix del Llobregat en el tram de Barcelona a Berga. De tots és conegut, però que, la velocitat legal permesa segueix essent la mateixa que fa 25 anys enrere. Això sí, amb un seguit de radars amb vocació recaptadora per enxampar el conductor “in fraganti” en la seva somnolència provocada per aquesta mesura de mantenir els 100 Qm/h i no sobrepassar-los.
Resulta que, en altres vies molt pitjors al traçat de la C-16 en el seu tram pel Berguedà, es pot anar a 120 Qm/h (l’autopista Manresa – Terrassa, per exemple), o l’autovia Mataró – Granollers.
Per altre banda al Berguedà, no hi ha problemes de contaminació, ni retencions com en algunes zones urbanes al voltant de la capital del país. Cosa que encara fa més estúpid el fet de no augmentar el límit legal de permivisitat en la velocitat. Sembla que el Servei Català de Transit, ho està estudiant. Això no és pas d’estranyar. La diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Montserrat Ribera, va presentar el passat més de desembre una rigorosa proposta per augmentar el límit legal de velocitat a la C-16, fins als 120 Qm/h, cosa que concorda amb els requisits tècnics que exigeix l’actual i vigent Llei de carreteres de Catalunya.
No té sentit que es tardi el mateix de Berga a Manresa ara que fa 10 anys. La sensació de que la C-16 és una infraestructura desaprofitada, va en augment. Fa uns dies l’amic Antoni Biarnés per mitjà del “facebook”, aquell artilugi que permet a molts internautes xerrar i conèixer que passa en el seu món més immediat de les amistats, em va posar al corrent d’un grup de gent que promovia que és podés anar a 120 Qm/h per la C-16. En poques hores, les adhesions a aquest grup superaven les 500 persones.
La major part dels poders públics locals i comarcals, empresarials i socials del Berguedà, recolzen aquesta iniciativa. Cal fer despertar la Generalitat, que ens té el país endormiscat i paralitzat. Cal aprofitar la potencialitat que té el país i despertar .
05 novembre 2008
CABÒRIES, MENTIDES I PSC
La política no és el mateix que el màrqueting polític. Un bon acord de finançament, un fracàs en la gestió d’un gran esdeveniment o l’absència d’acció política, poden acabar semblant tot el contrari.
Així, l’acord de finançament que CiU va signar amb el govern de l’Estat el 2001 és venut com a un fracàs per part del PSC. Un gag dels guionistes del senyor Montilla? Analitzem-ho.
Entre 1991 i 1996, els ingressos pressupostaris de la Generalitat van créixer un 51%, entre 1996 i 2001 un 44 % i entre 2001 i 2006 els ingressos han crescut un 72%. Tot això gràcies a l’acord de finançament del 2001.
A més, la Generalitat ha incrementat els seus recursos més ràpidament del que ho ha fet l’Estat espanyol en els seus pressupostos. Entre 2003 i 2008 els ingressos que no tenen en compte l’endeutament de l’Estat van augmentar un 50,1%, i en canvi a Catalunya un 75%. Per traduir-ho en diners: Catalunya ha disposat de 3.800 milions d’euros més dels que hagués disposat si el creixement hagués estat equivalent al de la resta de l’Estat. És a dir, un 10 % del pressupost de la Generalitat per aquest any.
En el conjunt de l’Estat, el pressupost consolidat del govern català equival al 10% del pressupost consolidat de l’Estat, quan l’any 2002, equivalia al 6,3%. Serà capaç el PSC de fer el canvi de model fiscal definitiu que Catalunya necessita? Objectivament ho té tot a favor: govern del mateix color a Madrid, una oposició responsable a Catalunya i el recolzament d’empresaris i sindicats.
Fa 5 anys el pressupost de la Generalitat de Catalunya era de 18.000 milions d’euros. Increment aconseguit amb un govern del Partit Popular, un govern de diferent color polític del que governava a Catalunya l’any 2003, amb CiU. És creïble, per tant, que l’actual govern tripartit acusi CiU d’un acord de finançament dolent per Catalunya? O estem davant d’una altra de les simplificacions a les que ens té tan acostumat aquell partit sobre qui recau l’èxit o el fracàs de les negociacions actuals?
Tot plegat és una qüestió de perspectiva. L’acord que s’assoleixi aquest curs, semblarà millor si embrutem l’anterior. Així, una jaqueta tacada semblarà neta si al costat n’hi posem una arrossegada prèviament pel fang, com en els anuncis de detergent, on tothom sap que allò no és veritat, i que a la llarga, tots els detergents –i el pas del temps- acaben desgastant aquella peça.
No tinc la pretensió de comparar el PSC-PSOE amb un detergent, perquè en realitat, el que estan fent els socialistes a Catalunya és molt pitjor: rentar amb lleixiu allò que tenia color al principi. Catalunya és un país descolorit, assecat al sol de l’espanyolitat, i planxat per la inoperància d’un president que no té idees contra la crisi i l’empobriment generalitzat del país. Bé sí, en té una: amagar-se. Ell d’això en diu estabilitat, tot i que en realitat, el que vol dir és... cabòries.
(Article publicat al Regio7 el 4 de novembre 2008-pàg 25).
Així, l’acord de finançament que CiU va signar amb el govern de l’Estat el 2001 és venut com a un fracàs per part del PSC. Un gag dels guionistes del senyor Montilla? Analitzem-ho.
Entre 1991 i 1996, els ingressos pressupostaris de la Generalitat van créixer un 51%, entre 1996 i 2001 un 44 % i entre 2001 i 2006 els ingressos han crescut un 72%. Tot això gràcies a l’acord de finançament del 2001.
A més, la Generalitat ha incrementat els seus recursos més ràpidament del que ho ha fet l’Estat espanyol en els seus pressupostos. Entre 2003 i 2008 els ingressos que no tenen en compte l’endeutament de l’Estat van augmentar un 50,1%, i en canvi a Catalunya un 75%. Per traduir-ho en diners: Catalunya ha disposat de 3.800 milions d’euros més dels que hagués disposat si el creixement hagués estat equivalent al de la resta de l’Estat. És a dir, un 10 % del pressupost de la Generalitat per aquest any.
En el conjunt de l’Estat, el pressupost consolidat del govern català equival al 10% del pressupost consolidat de l’Estat, quan l’any 2002, equivalia al 6,3%. Serà capaç el PSC de fer el canvi de model fiscal definitiu que Catalunya necessita? Objectivament ho té tot a favor: govern del mateix color a Madrid, una oposició responsable a Catalunya i el recolzament d’empresaris i sindicats.
Fa 5 anys el pressupost de la Generalitat de Catalunya era de 18.000 milions d’euros. Increment aconseguit amb un govern del Partit Popular, un govern de diferent color polític del que governava a Catalunya l’any 2003, amb CiU. És creïble, per tant, que l’actual govern tripartit acusi CiU d’un acord de finançament dolent per Catalunya? O estem davant d’una altra de les simplificacions a les que ens té tan acostumat aquell partit sobre qui recau l’èxit o el fracàs de les negociacions actuals?
Tot plegat és una qüestió de perspectiva. L’acord que s’assoleixi aquest curs, semblarà millor si embrutem l’anterior. Així, una jaqueta tacada semblarà neta si al costat n’hi posem una arrossegada prèviament pel fang, com en els anuncis de detergent, on tothom sap que allò no és veritat, i que a la llarga, tots els detergents –i el pas del temps- acaben desgastant aquella peça.
No tinc la pretensió de comparar el PSC-PSOE amb un detergent, perquè en realitat, el que estan fent els socialistes a Catalunya és molt pitjor: rentar amb lleixiu allò que tenia color al principi. Catalunya és un país descolorit, assecat al sol de l’espanyolitat, i planxat per la inoperància d’un president que no té idees contra la crisi i l’empobriment generalitzat del país. Bé sí, en té una: amagar-se. Ell d’això en diu estabilitat, tot i que en realitat, el que vol dir és... cabòries.
(Article publicat al Regio7 el 4 de novembre 2008-pàg 25).
01 octubre 2008
NOUS REPTES....
CDC renova els seus òrgans al Berguedà, marcant-se nous reptes
Ramon Minoves, president de Convergència al Berguedà, assegura que treballaran per ubicar la comarca a Catalunya
01/10/2008 15:10 RADIO BERGA
Una comarca que compti en el conjunt del país, amb una capital que la lideri, però on els pobles també hi tinguin un paper destacat. Aquests és un dels reptes que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es marca després d’haver renovat la seva Agrupació Comarcal. Ramon Minoves, que ha estat reescollit al capdavant de l’Agrupació berguedana ha explicat al programa Berguedà Nit, de Ràdio Berga, que també preocupa la crisi econòmica i que el partit treballa per buscar solucions, també des del Berguedà.
Segons Minoves, cal situar el Berguedà a Catalunya, 'però també al món' i, per això, creu que cal aprofitar la posició de la comarca dins l’eix mediterrani, com a connexió entre Espanya i França.
Pel que fa al moment pel qual passa CDC al Berguedà, Minoves assegura que com a partit és un dels millors de la història, ja que 'Convergència té presència a tots els ajuntaments, té l'alcaldia de Berga, està al govern d'altres pobles grans com Gironella o Puig-reig, i té la presidència del Consell Comarcal del Berguedà'.
Recentment s’ha renovat l’agrupació comarcal, que està formada per 27 persones, alguns càrrecs importants de Convergència a la comarca (com el president del Consell Comarcal o l’alcalde de Berga) i altres militants que també contribueixen a fer propostes. Aquesta agrupació és la que ha de treballar per posar en marxa les properes campanyes electorals.
Ramon Minoves, president de Convergència al Berguedà, assegura que treballaran per ubicar la comarca a Catalunya
01/10/2008 15:10 RADIO BERGA
Una comarca que compti en el conjunt del país, amb una capital que la lideri, però on els pobles també hi tinguin un paper destacat. Aquests és un dels reptes que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es marca després d’haver renovat la seva Agrupació Comarcal. Ramon Minoves, que ha estat reescollit al capdavant de l’Agrupació berguedana ha explicat al programa Berguedà Nit, de Ràdio Berga, que també preocupa la crisi econòmica i que el partit treballa per buscar solucions, també des del Berguedà.
Segons Minoves, cal situar el Berguedà a Catalunya, 'però també al món' i, per això, creu que cal aprofitar la posició de la comarca dins l’eix mediterrani, com a connexió entre Espanya i França.
Pel que fa al moment pel qual passa CDC al Berguedà, Minoves assegura que com a partit és un dels millors de la història, ja que 'Convergència té presència a tots els ajuntaments, té l'alcaldia de Berga, està al govern d'altres pobles grans com Gironella o Puig-reig, i té la presidència del Consell Comarcal del Berguedà'.
Recentment s’ha renovat l’agrupació comarcal, que està formada per 27 persones, alguns càrrecs importants de Convergència a la comarca (com el president del Consell Comarcal o l’alcalde de Berga) i altres militants que també contribueixen a fer propostes. Aquesta agrupació és la que ha de treballar per posar en marxa les properes campanyes electorals.
30 setembre 2008
RENOVACIO PER MAJORIA ABSOLUTA
Convergència renova la seva Agrupació Comarcal, que continuarà encapçalant Ramon Minoves
També es va tornar a triar el comitè local de CDC a Berga, liderat per Juli Gendrau
29/09/2008 14:38 Radio Berga
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha renovat per majoria absoluta la seva Agrupació Comarcal al Berguedà, encapçalada per Ramon Minoves; el comitè local de CDC a Berga, i els representants al Consell Nacional. L’agrupació nacionalista considera que amb aquests resultats, Convergència ‘està preparada’ per fer front a les pròximes eleccions al Parlament i ‘canviar un govern de la Generalitat de Catalunya que és nefast pel Berguedà i Catalunya’. Els resultats de les tres votacions que tenien convocades els militants es van saber divendres a la nit.
Així, s’ha renovat per majoria absoluta la llista de l’Agrupació Comarcal del Berguedà, que continuarà liderant Ramon Minoves, i que comptava amb una llista de 27 representants de diferents comitès locals de CDC al Berguedà, entre els quals hi ha com a membres Montserrat Ribera, diputada de CiU al Parlament de Catalunya; Sergi Roca, com a president del Consell Comarcal del Berguedà, i Juli Gendrau com a alcalde de Berga, així com un representant de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
També es va referendar per majoria absoluta la llista del comitè local de CDC a Berga amb l'alcalde de Berga, Juli Gendrau al front.
Durant el transcurs de l’assemblea també es van referendar majoritàriament els quatre representants de CDC del Berguedà al Consell Nacional de CDC, que són Mercè Font (Gironella), Francesc Xavier Francàs (Vilada), Àngel Lara (Guardiola de Berguedà) i Martí Orriols (Olvan).
També es va tornar a triar el comitè local de CDC a Berga, liderat per Juli Gendrau
29/09/2008 14:38 Radio Berga
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha renovat per majoria absoluta la seva Agrupació Comarcal al Berguedà, encapçalada per Ramon Minoves; el comitè local de CDC a Berga, i els representants al Consell Nacional. L’agrupació nacionalista considera que amb aquests resultats, Convergència ‘està preparada’ per fer front a les pròximes eleccions al Parlament i ‘canviar un govern de la Generalitat de Catalunya que és nefast pel Berguedà i Catalunya’. Els resultats de les tres votacions que tenien convocades els militants es van saber divendres a la nit.
Així, s’ha renovat per majoria absoluta la llista de l’Agrupació Comarcal del Berguedà, que continuarà liderant Ramon Minoves, i que comptava amb una llista de 27 representants de diferents comitès locals de CDC al Berguedà, entre els quals hi ha com a membres Montserrat Ribera, diputada de CiU al Parlament de Catalunya; Sergi Roca, com a president del Consell Comarcal del Berguedà, i Juli Gendrau com a alcalde de Berga, així com un representant de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
També es va referendar per majoria absoluta la llista del comitè local de CDC a Berga amb l'alcalde de Berga, Juli Gendrau al front.
Durant el transcurs de l’assemblea també es van referendar majoritàriament els quatre representants de CDC del Berguedà al Consell Nacional de CDC, que són Mercè Font (Gironella), Francesc Xavier Francàs (Vilada), Àngel Lara (Guardiola de Berguedà) i Martí Orriols (Olvan).
27 agost 2008
SOLIDARITAT A L'ESPANYOLA!
SOLIDARITAT A L’ESPANYOLA
Aquest estiu aprofitant les vacances de la feina he tingut l’ocasió de poder fer algun tomb per diferents territoris de l’Estat. Sempre cap el sud i buscant la platja. Quant es va amb la família i la quitxalla, sempre va be una bona remullada.
Recordo que anys enrere amb els meus pares ja fèiem viatges similars. Espanya aquests darrers anys s’ha espavilat molt. He passat per llocs que de ben segur, tots els que em llegiu, i sobretot si heu tingut ocasió de viatjar aquests darrers anys haureu pogut comprovar el gran salt econòmic que han fet tots els territoris de l’Estat. El que més sobta és el gran nombre d’autovies lliures de peatge per anar d’un indret a un altre de l’Estat. Això si, sense peatge, sense gaire be cap radar i velocitat legal a 120 Km/h. Us sona això?
Els pocs esdeveniments que m’han interessat de seguir aquestes vacances han estat els Jocs Olímpics a Xina, la invasió de Georgia per part de Rússia, i el “culebrón” català sobre el finançament. Dels JJOO i de Rússia ja en parlaré un altre dia.
El passat 9 d’agost segons diu l’Estatut de Catalunya, retallat per Madrid i votat pel poble català, hi havia d’haver una proposta de model de finançament per Catalunya. De moment res de res. Un incompliment d’aquesta mena, amb les necessitats que té un país com el nostre on en els darrers anys ha guanyat més d’un milió d’habitants, ja és voluntat d’escanyar.
És evident que qualsevol nou model de finançament per Catalunya ha de venir reflectit en els pressupostos de l’Estat pel 2009. La no aprovació dels pressupostos estatals suposaria un canvi de tendència que obligaria a reformular les relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Els partits catalans tant de govern com a l’oposició han de seguir tancant files amb la fermesa del President Montilla i de Castells a l’hora de plantar cara al PSOE, tot i les ambigüitats dels darrers dies. Ja n’hi ha prou de tacticismes, ara cal anar per feina.
Els catalans ens mereixem i necessitem una millor qualitat dels serveis: educació, sanitat, suport als emprenedors, carreteres, autopistes, serveis socials, habitatge, medi ambient,...
La gent de Catalunya, ja fa temps que no entenem el model de solidaritat que s’aplica a Catalunya. No hi ha cap lloc d’Europa on la diferència entre el que es paga i el que és rep sigui tant gran.
Això ha de canviar, perquè sinó hi haurà d’haver un replantejament de les relacions amb l’Estat.
Aquest estiu aprofitant les vacances de la feina he tingut l’ocasió de poder fer algun tomb per diferents territoris de l’Estat. Sempre cap el sud i buscant la platja. Quant es va amb la família i la quitxalla, sempre va be una bona remullada.
Recordo que anys enrere amb els meus pares ja fèiem viatges similars. Espanya aquests darrers anys s’ha espavilat molt. He passat per llocs que de ben segur, tots els que em llegiu, i sobretot si heu tingut ocasió de viatjar aquests darrers anys haureu pogut comprovar el gran salt econòmic que han fet tots els territoris de l’Estat. El que més sobta és el gran nombre d’autovies lliures de peatge per anar d’un indret a un altre de l’Estat. Això si, sense peatge, sense gaire be cap radar i velocitat legal a 120 Km/h. Us sona això?
Els pocs esdeveniments que m’han interessat de seguir aquestes vacances han estat els Jocs Olímpics a Xina, la invasió de Georgia per part de Rússia, i el “culebrón” català sobre el finançament. Dels JJOO i de Rússia ja en parlaré un altre dia.
El passat 9 d’agost segons diu l’Estatut de Catalunya, retallat per Madrid i votat pel poble català, hi havia d’haver una proposta de model de finançament per Catalunya. De moment res de res. Un incompliment d’aquesta mena, amb les necessitats que té un país com el nostre on en els darrers anys ha guanyat més d’un milió d’habitants, ja és voluntat d’escanyar.
És evident que qualsevol nou model de finançament per Catalunya ha de venir reflectit en els pressupostos de l’Estat pel 2009. La no aprovació dels pressupostos estatals suposaria un canvi de tendència que obligaria a reformular les relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Els partits catalans tant de govern com a l’oposició han de seguir tancant files amb la fermesa del President Montilla i de Castells a l’hora de plantar cara al PSOE, tot i les ambigüitats dels darrers dies. Ja n’hi ha prou de tacticismes, ara cal anar per feina.
Els catalans ens mereixem i necessitem una millor qualitat dels serveis: educació, sanitat, suport als emprenedors, carreteres, autopistes, serveis socials, habitatge, medi ambient,...
La gent de Catalunya, ja fa temps que no entenem el model de solidaritat que s’aplica a Catalunya. No hi ha cap lloc d’Europa on la diferència entre el que es paga i el que és rep sigui tant gran.
Això ha de canviar, perquè sinó hi haurà d’haver un replantejament de les relacions amb l’Estat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
