Avui em fet un esmorzar electoral amb la Montserrat Candini a Berga. A la foto estic amb la Mireia Pellicer i la Montserrat Ribera.
30 de maig 2009
19 d’abril 2009
A CASA TAMBÉ FEM BON TURISME
Aquest darrers mesos estem llegint en premsa els estralls de la crisi que per tot arreu treu el nas. Malgrat tot plegat, comencem a llegir també alguns indicadors, sobretot als Estats Units, que ens comencen a donar certa esperança de que la tempesta amainarà aviat. Un altre tema serà com realitzar la remuntada?
El passat mes de febrer van entrar per la frontera espanyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç una caiguda del 15,9%. Els principals paisos emissors de turistes França, Regne Unit i Alemanya van recular i deixar de visitar Espanya. Sobretot el public anglès amb la depreciació de la lliure esterlina, no ens fa competitius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%., segons les dades oficials consultades.
El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil persones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referencia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol el 7,2 %.
A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més resistència està oposant a la crisi. Amb això no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i aquestes són ben evidents.
Per altre banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les sortides a l’estranger. Cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir fa la seva despesa turística en serveis turístics al propi país.
No hi ha mal que per be no vingui! En els darrers anys a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendiment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això em va alegrar molt veure com gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya.
El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en valor la feina ben feta aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turistica de la comarca tot preparant el futur!.
El passat mes de febrer van entrar per la frontera espanyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç una caiguda del 15,9%. Els principals paisos emissors de turistes França, Regne Unit i Alemanya van recular i deixar de visitar Espanya. Sobretot el public anglès amb la depreciació de la lliure esterlina, no ens fa competitius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%., segons les dades oficials consultades.
El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil persones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referencia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol el 7,2 %.
A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més resistència està oposant a la crisi. Amb això no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i aquestes són ben evidents.
Per altre banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les sortides a l’estranger. Cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir fa la seva despesa turística en serveis turístics al propi país.
No hi ha mal que per be no vingui! En els darrers anys a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendiment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això em va alegrar molt veure com gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya.
El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en valor la feina ben feta aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turistica de la comarca tot preparant el futur!.
30 de gener 2009
LA VELOCITAT ENDORMISCADORA
LA VELOCITAT ENDORMISCADORA
Al Berguedà estem d’enhorabona s’ha completat la carretera troncal anomenada C-16 o Eix del Llobregat en el tram de Barcelona a Berga. De tots és conegut, però que, la velocitat legal permesa segueix essent la mateixa que fa 25 anys enrere. Això sí, amb un seguit de radars amb vocació recaptadora per enxampar el conductor “in fraganti” en la seva somnolència provocada per aquesta mesura de mantenir els 100 Qm/h i no sobrepassar-los.
Resulta que, en altres vies molt pitjors al traçat de la C-16 en el seu tram pel Berguedà, es pot anar a 120 Qm/h (l’autopista Manresa – Terrassa, per exemple), o l’autovia Mataró – Granollers.
Per altre banda al Berguedà, no hi ha problemes de contaminació, ni retencions com en algunes zones urbanes al voltant de la capital del país. Cosa que encara fa més estúpid el fet de no augmentar el límit legal de permivisitat en la velocitat. Sembla que el Servei Català de Transit, ho està estudiant. Això no és pas d’estranyar. La diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Montserrat Ribera, va presentar el passat més de desembre una rigorosa proposta per augmentar el límit legal de velocitat a la C-16, fins als 120 Qm/h, cosa que concorda amb els requisits tècnics que exigeix l’actual i vigent Llei de carreteres de Catalunya.
No té sentit que es tardi el mateix de Berga a Manresa ara que fa 10 anys. La sensació de que la C-16 és una infraestructura desaprofitada, va en augment. Fa uns dies l’amic Antoni Biarnés per mitjà del “facebook”, aquell artilugi que permet a molts internautes xerrar i conèixer que passa en el seu món més immediat de les amistats, em va posar al corrent d’un grup de gent que promovia que és podés anar a 120 Qm/h per la C-16. En poques hores, les adhesions a aquest grup superaven les 500 persones.
La major part dels poders públics locals i comarcals, empresarials i socials del Berguedà, recolzen aquesta iniciativa. Cal fer despertar la Generalitat, que ens té el país endormiscat i paralitzat. Cal aprofitar la potencialitat que té el país i despertar .
Al Berguedà estem d’enhorabona s’ha completat la carretera troncal anomenada C-16 o Eix del Llobregat en el tram de Barcelona a Berga. De tots és conegut, però que, la velocitat legal permesa segueix essent la mateixa que fa 25 anys enrere. Això sí, amb un seguit de radars amb vocació recaptadora per enxampar el conductor “in fraganti” en la seva somnolència provocada per aquesta mesura de mantenir els 100 Qm/h i no sobrepassar-los.
Resulta que, en altres vies molt pitjors al traçat de la C-16 en el seu tram pel Berguedà, es pot anar a 120 Qm/h (l’autopista Manresa – Terrassa, per exemple), o l’autovia Mataró – Granollers.
Per altre banda al Berguedà, no hi ha problemes de contaminació, ni retencions com en algunes zones urbanes al voltant de la capital del país. Cosa que encara fa més estúpid el fet de no augmentar el límit legal de permivisitat en la velocitat. Sembla que el Servei Català de Transit, ho està estudiant. Això no és pas d’estranyar. La diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Montserrat Ribera, va presentar el passat més de desembre una rigorosa proposta per augmentar el límit legal de velocitat a la C-16, fins als 120 Qm/h, cosa que concorda amb els requisits tècnics que exigeix l’actual i vigent Llei de carreteres de Catalunya.
No té sentit que es tardi el mateix de Berga a Manresa ara que fa 10 anys. La sensació de que la C-16 és una infraestructura desaprofitada, va en augment. Fa uns dies l’amic Antoni Biarnés per mitjà del “facebook”, aquell artilugi que permet a molts internautes xerrar i conèixer que passa en el seu món més immediat de les amistats, em va posar al corrent d’un grup de gent que promovia que és podés anar a 120 Qm/h per la C-16. En poques hores, les adhesions a aquest grup superaven les 500 persones.
La major part dels poders públics locals i comarcals, empresarials i socials del Berguedà, recolzen aquesta iniciativa. Cal fer despertar la Generalitat, que ens té el país endormiscat i paralitzat. Cal aprofitar la potencialitat que té el país i despertar .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
