Article publicat al Diari Regio7 l'11 de juliol del 2008
14 de juliol 2008
10 de juliol 2008
LLUIS RECODER A BERGA
El renovador Recoder diu a Berga
que vol ser un pes pesant a CDC
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
Lluís Recoder, alcalde de Sant
Cugat i pròxim president del consell
d’alcaldes de Convergència
Democràtica de Catalunya
(CDC), va reconèixer dimecres a
Berga que «voldria formar part de
la direcció nacional de CDC».
Respectuós amb la voluntat de la
militància, Recoder va expressar
així la seva voluntat d’integrar-se
en el nucli de decisió de Convergència,
moments abans d’oferir
una xerrada sobre la importància
del canvi climàtic en un acte organitzat,
al Pavelló de Suècia de la
ciutat, per Òmnium Cultural del
Berguedà.
Recoder espera «poder ser en
aquesta futura direcció, perquè és
un moment delicat per al país», i se
sent cridat a participar-hi obertament.
La situació política de Catalunya
és «la que m’empeny a dir
que sí, ara. És veritat que altres vegades
havia dit que no hi volia ser».
Lluís Recoder, que dins la formació
lidera un grup de militants renovadors,
es va referir al proper
congrés de CDC com «una oportunitat
per fer els deures de la formació,
actualitzar-ne el missatge i
renovar-ne el projecte polític», i va
afegir que «Convergència Democràtica
ha de posar al dia la seva direcció
nacional, que té un projecte
de país, però que també ha de tenir
en compte les necessitats de les persones
que formen part de Catalunya
». Recoder creu que la seva
formació, a diferència d’ara, hauria
de prioritzar «els temes propers
a la ciutadania, com l’educació, el
medi ambient o la sanitat pública,
perquè és allò que constitueix les
preocupacions diàries dels catalans
», i allunya així les seves prioritats
del sobiranisme que defensa
l’actual direcció de CDC.
Lluís Recoder es mostra partidari
«de conformar la nova direcció
de CDC d’una manera plural i
representativa, per reforçar el lideratge
de la formació i aconseguir,
així, una casa gran ben gran», en
referència al terme encunyat per
Artur Mas, secretari general de la
formació, de casa gran del nacionalisme.
Recoder va expressar
també la seva voluntat «de col·laborar
que, quan els ciutadans ens
tornin a voler al capdavant de les
principals institucions catalanes,
ara en mans dels socialistes, estiguem
preparats per governar».
En aquest sentit, el convergent
va confessar que «no em satisfà
ser l’alcalde que governa la població
més gran de CiU, perquè això
significa que hi ha una gran concentració
del PSC als principals
consistoris de Catalunya, i en altres
ens importants del territori català
», i va afegir que «tinc un compromís
molt gran amb la meva ciutat,
que moltes vegades m’havia fet
rebutjar la possibilitat de ser a la
junta de CDC, però també em preocupa
Catalunya, i tinc ganes de
fer-hi coses des de la formació convergent
». D’altra banda, l’alcalde
de Sant Cugat va reiterar que
«tant jo com molts dels meus companys
posarem tot el que sigui al
nostre abast perquè Artur Mas sigui
el pròxim president de la Generalitat
de Catalunya després de les
properes eleccions».
Recoder, a més a més, va advertir
que «tothom qui cregui que ha
de ser en aquesta direcció de CDC
hi ha de ser, perquè cal que treballem
tots junts per tenir garanties
d’èxit en el futur».
A l’acte a la capital berguedana,
en què Recoder va centrar el seu
discurs en les problemàtiques del
canvi climàtic tant al territori català
com arreu del món, van assistir
alguns dels dirigents de Convergència
i Unió a la comarca,
com Juli Gendrau, alcalde de Berga;
Maribel Iglesias, regidora de
Serveis Socials; Ramon Bajona,
regidor de Governació de la ciutat,
o Mercè Font, també regidora
de Governació, a la vila de Gironella.
Així mateix, el discurs mediambiental
de Recoder va tenir
el suport de Ramon Minoves,
membre d’Òmnium Cultural i
president de CDC al Berguedà, i
de Xavier Giner, vicepresident
d’Òmnium Cultural a la comarca,
davant l’absència per viatge del
seu president, Jaume Farguell.
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
PILAR MÀRQUEZ
que vol ser un pes pesant a CDC
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
Lluís Recoder, alcalde de Sant
Cugat i pròxim president del consell
d’alcaldes de Convergència
Democràtica de Catalunya
(CDC), va reconèixer dimecres a
Berga que «voldria formar part de
la direcció nacional de CDC».
Respectuós amb la voluntat de la
militància, Recoder va expressar
així la seva voluntat d’integrar-se
en el nucli de decisió de Convergència,
moments abans d’oferir
una xerrada sobre la importància
del canvi climàtic en un acte organitzat,
al Pavelló de Suècia de la
ciutat, per Òmnium Cultural del
Berguedà.
Recoder espera «poder ser en
aquesta futura direcció, perquè és
un moment delicat per al país», i se
sent cridat a participar-hi obertament.
La situació política de Catalunya
és «la que m’empeny a dir
que sí, ara. És veritat que altres vegades
havia dit que no hi volia ser».
Lluís Recoder, que dins la formació
lidera un grup de militants renovadors,
es va referir al proper
congrés de CDC com «una oportunitat
per fer els deures de la formació,
actualitzar-ne el missatge i
renovar-ne el projecte polític», i va
afegir que «Convergència Democràtica
ha de posar al dia la seva direcció
nacional, que té un projecte
de país, però que també ha de tenir
en compte les necessitats de les persones
que formen part de Catalunya
». Recoder creu que la seva
formació, a diferència d’ara, hauria
de prioritzar «els temes propers
a la ciutadania, com l’educació, el
medi ambient o la sanitat pública,
perquè és allò que constitueix les
preocupacions diàries dels catalans
», i allunya així les seves prioritats
del sobiranisme que defensa
l’actual direcció de CDC.
Lluís Recoder es mostra partidari
«de conformar la nova direcció
de CDC d’una manera plural i
representativa, per reforçar el lideratge
de la formació i aconseguir,
així, una casa gran ben gran», en
referència al terme encunyat per
Artur Mas, secretari general de la
formació, de casa gran del nacionalisme.
Recoder va expressar
també la seva voluntat «de col·laborar
que, quan els ciutadans ens
tornin a voler al capdavant de les
principals institucions catalanes,
ara en mans dels socialistes, estiguem
preparats per governar».
En aquest sentit, el convergent
va confessar que «no em satisfà
ser l’alcalde que governa la població
més gran de CiU, perquè això
significa que hi ha una gran concentració
del PSC als principals
consistoris de Catalunya, i en altres
ens importants del territori català
», i va afegir que «tinc un compromís
molt gran amb la meva ciutat,
que moltes vegades m’havia fet
rebutjar la possibilitat de ser a la
junta de CDC, però també em preocupa
Catalunya, i tinc ganes de
fer-hi coses des de la formació convergent
». D’altra banda, l’alcalde
de Sant Cugat va reiterar que
«tant jo com molts dels meus companys
posarem tot el que sigui al
nostre abast perquè Artur Mas sigui
el pròxim president de la Generalitat
de Catalunya després de les
properes eleccions».
Recoder, a més a més, va advertir
que «tothom qui cregui que ha
de ser en aquesta direcció de CDC
hi ha de ser, perquè cal que treballem
tots junts per tenir garanties
d’èxit en el futur».
A l’acte a la capital berguedana,
en què Recoder va centrar el seu
discurs en les problemàtiques del
canvi climàtic tant al territori català
com arreu del món, van assistir
alguns dels dirigents de Convergència
i Unió a la comarca,
com Juli Gendrau, alcalde de Berga;
Maribel Iglesias, regidora de
Serveis Socials; Ramon Bajona,
regidor de Governació de la ciutat,
o Mercè Font, també regidora
de Governació, a la vila de Gironella.
Així mateix, el discurs mediambiental
de Recoder va tenir
el suport de Ramon Minoves,
membre d’Òmnium Cultural i
president de CDC al Berguedà, i
de Xavier Giner, vicepresident
d’Òmnium Cultural a la comarca,
davant l’absència per viatge del
seu president, Jaume Farguell.
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
PILAR MÀRQUEZ
TREU BANYA!
Treu banya!
El president Montilla ha dit recentment que el transvasament de l'Ebre a Barcelona era com un extintor, que calia tenir-lo encara que no hi hagués foc. Metàfores poc agraciades al marge, Montilla culmina el procés d'incompetència en la gestió d'una crisi sense saber sortir-ne amb dignitat. És greu ser votat per governar i no saber fer-ho, però molt més greu encara és amagar-se quan s'acosta un perill potencial. Els cargols surten després de la pluja, són lents i poc sorollosos, i tenen una bonica closca dins la que sovint s'amaguen per evitar perdre la seva condició de cargol. El govern de Montilla és un cargol, i no és d’estranyar que a la festa del Rosaret de Sant Jordi feta fa poques setmanes, més d'un ciutadà tingués el pressentiment que hi faltava algú.
CiU ha estat conseqüent des de bon principi. Des del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, ha defensat una posició responsable, recolzant el govern en allò essencial, i fent propostes constructives en allò que podia afectar la viabilitat d'un projecte a llarg termini. Aquest projecte es diu Catalunya, no pas àrea metropolitana, i encara que molts polítics del PSC no sàpiguen ubicar sobre el mapa alguns dels pobles del Berguedà, el pitjor de tot és que a l'hora d'arbitrar els conflictes no tenen l'habilitat d'afavorir les dues parts. En el cas del transvasament han enfrontat el territori negant-se a escoltar alternatives com el transvasament del Roine. Però de la mateixa manera que Montilla va rebutjar el transvasament quan era a l'oposició per acabar venint a les posicions de CiU, no trigarem massa a escoltar algun parlamentari del PSC a admetre que el transvasament del Roine és una bona alternativa.
El PSC ha enfrontat tothom en la llei d'educació, la tercera hora de castellà, el transvasament, la somorta llei de la dependència, la creació de nous impostos per poder recaptar, l'augment espectacular de funcionariat i càrrecs de confiança polítics, l'oblit de Maragall, la marginació dels sectors menys espanyolistes... Catalunya té els pitjors governants des que es va instaurar la democràcia. Pacten les seves febleses, i imposen per decret la seva incompetència.
El país necessita saber que té un govern que resol els problemes en funció de l’interès general, i no de les parts més petites del seu electorat.
Us escric aquest article mentre des de la finestra veig com a Berga hi plou. Menys mal. Sort n’hi ha que al final de tot plegat, ha estat la moreneta, i no pas la incompetència del PSC qui ha solucionat – de moment – el problema de la falta d’aigua.
Ramon Minoves Pujols
El president Montilla ha dit recentment que el transvasament de l'Ebre a Barcelona era com un extintor, que calia tenir-lo encara que no hi hagués foc. Metàfores poc agraciades al marge, Montilla culmina el procés d'incompetència en la gestió d'una crisi sense saber sortir-ne amb dignitat. És greu ser votat per governar i no saber fer-ho, però molt més greu encara és amagar-se quan s'acosta un perill potencial. Els cargols surten després de la pluja, són lents i poc sorollosos, i tenen una bonica closca dins la que sovint s'amaguen per evitar perdre la seva condició de cargol. El govern de Montilla és un cargol, i no és d’estranyar que a la festa del Rosaret de Sant Jordi feta fa poques setmanes, més d'un ciutadà tingués el pressentiment que hi faltava algú.
CiU ha estat conseqüent des de bon principi. Des del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, ha defensat una posició responsable, recolzant el govern en allò essencial, i fent propostes constructives en allò que podia afectar la viabilitat d'un projecte a llarg termini. Aquest projecte es diu Catalunya, no pas àrea metropolitana, i encara que molts polítics del PSC no sàpiguen ubicar sobre el mapa alguns dels pobles del Berguedà, el pitjor de tot és que a l'hora d'arbitrar els conflictes no tenen l'habilitat d'afavorir les dues parts. En el cas del transvasament han enfrontat el territori negant-se a escoltar alternatives com el transvasament del Roine. Però de la mateixa manera que Montilla va rebutjar el transvasament quan era a l'oposició per acabar venint a les posicions de CiU, no trigarem massa a escoltar algun parlamentari del PSC a admetre que el transvasament del Roine és una bona alternativa.
El PSC ha enfrontat tothom en la llei d'educació, la tercera hora de castellà, el transvasament, la somorta llei de la dependència, la creació de nous impostos per poder recaptar, l'augment espectacular de funcionariat i càrrecs de confiança polítics, l'oblit de Maragall, la marginació dels sectors menys espanyolistes... Catalunya té els pitjors governants des que es va instaurar la democràcia. Pacten les seves febleses, i imposen per decret la seva incompetència.
El país necessita saber que té un govern que resol els problemes en funció de l’interès general, i no de les parts més petites del seu electorat.
Us escric aquest article mentre des de la finestra veig com a Berga hi plou. Menys mal. Sort n’hi ha que al final de tot plegat, ha estat la moreneta, i no pas la incompetència del PSC qui ha solucionat – de moment – el problema de la falta d’aigua.
Ramon Minoves Pujols
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
