Fa pocs dies ens ha deixat en Ramon Llobet, un dels millors polítics que mai ha tingut i tindrà la nostra comarca. Aquesta afirmació la podrien subscriure molts companys, independentment del seu color ideològic, de manera que aquestes línees que suscric com a president comarcal de CDC, són patrimoni del sentit comú de tots aquells que el varem conèixer.
Podem despertar-nos cada matí i adonar-nos que el món no és just, que la lògica de les coses que ens rodegen és només una il·lusió col·lateral, desconnectada de qualsevol balanç de mèrits personals i professionals. Tenim dret a rebel·lar-nos-hi, a sentir-nos incompresos i finalment, ni que sigui per una estona, a trobar-nos immensament sols. Una vegada aquest moment ha passat, tornes a sentir l’escalfor d’en Ramon, que ens convida a aixecar-nos i seguir caminant endavant. Només algú de la seva maduresa intel·lectual i intel·ligència és capaç de generar aquesta necessitat de no aturar-nos, de no perdre el tren del nostre destí. I tot això malgrat que fa pocs dies, en Ramon ja no hi és.
Mirant la seva trajectòria un s’adona què significa treballar amb la mirada fixada en un punt concret de l’horitzó. La inèrcia ens fa perdre angle de visió, i la falta de perspectiva ens distreu de lluitar per allò que ens havíem fixat al principi. Ell era una persona com nosaltres, però pocs com ell. Majoritàriament la raça humana és emocionalment molt vulnerable, però només alguns són intel·lectualment més resistents. En Ramon ha estat sempre del primer grup, però també del segon. Com tothom, però com ningú. La seva trajectòria a l’Ajuntament de Puig-reig, els lligams que va teixir amb els seus veïns, persones pròximes i entitats del municipi on va néixer, o el seu paper determinant dins del Consell Comarcal del Berguedà, fan que a hores d’ara estiguem recordant una persona que ha contribuït al pilotatge de la nostra comarca els últims anys. Li ha tocat viure una època on els canvis ja no són revolucionaris ni transcendents. Però és la resolució d’aquests petits conflictes de cada dia que converteixen un polític en un bon polític. Dic això sabent que en Ramon tenia moltes altres facetes més enllà de la professional. Però he volgut destacar aquesta perquè és la que m’ha tocat viure amb ell, i gràcies a la qual puc assegurar que aquest Ramon que ara tots elogiem ha existit de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada