QUINA RAÓ QUE TENS GONÇAL!

Tot seguit reprodueixo un article d'opinió de l'amic Gonçal del REGIO7, en el qual hi he trobat molts punts de vista comuns. Ja sé que a algú li farà picor. Però que hi farem que es rasqui. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Viure de la política pagant-ho nosaltres. Tota una generació ens vam equivocar confiant que la pràctica política faria realitat el somni d’una societat més justa. A veure si encara tindrà raó el president Maragall i no valdrà la pena votar algú perquè ningú no està oferint res seriós als electors. Seriós que es pugui creure, vull dir, i que afronti de cara els problemes reals d’aquest país. Perquè,és clar, pretendre solucionar els efectes de la inflació en l’economia familiar amb una «extra» de 400 euros més aviat sona a enganyifa.O que per respondre a la creixent malfiança de la població autòctona respecte de la immigrant, algú pretengui ara atorgar carnets de bona conducta als nouvinguts.Amb quins criteris s’avaluarà? Qui posarà nota? I, per comentar la penúltima bestiesa sentida en precampanya electoral, deixeu-me preguntar amb quina aigua regaran tants milions d’arbres com assegura el senyor Rajoy que plantaran amb l’objectiu de combatre el canvi climàtic. Es pot ser més poc respectuós amb la intel·ligència dels ciutadans? Si us plau... Qui paga aquests senyors? A aquest pas, amb el que queda per sentir, veure i llegir abans d’anar a votar, dic que potser tindrà raó Maragall, i em temo que també hauré d’acabar acceptant una altra opinió molt colpidora: ens vam equivocar, noi.Tota una generació ens vam equivocar confiant que en l’activitat política trobaríem les eines per aconseguir la societat més justa, més respectuosa, més solidària que somiàvem quan els ideals movien muntanyes i encomanaven força. Quan ens sentíem a bullir la sang, i no com ara, que ens la glacen a força de renúncies, despropòsits i interessos particularitzats. Els qui havien d’interpretar i fer possibles els somnis són ara professionals del viure de la cosa pública en el més estricte i literal sentit de la frase.I així ens va.I la que ens vindrà, si els votem. Osti, quin mal que em fa escriure això... Gonçal Mazcuñan gonzalm@regio7.cat