TREU BANYA!

Treu banya!

El president Montilla ha dit recentment que el transvasament de l'Ebre a Barcelona era com un extintor, que calia tenir-lo encara que no hi hagués foc. Metàfores poc agraciades al marge, Montilla culmina el procés d'incompetència en la gestió d'una crisi sense saber sortir-ne amb dignitat. És greu ser votat per governar i no saber fer-ho, però molt més greu encara és amagar-se quan s'acosta un perill potencial. Els cargols surten després de la pluja, són lents i poc sorollosos, i tenen una bonica closca dins la que sovint s'amaguen per evitar perdre la seva condició de cargol. El govern de Montilla és un cargol, i no és d’estranyar que a la festa del Rosaret de Sant Jordi feta fa poques setmanes, més d'un ciutadà tingués el pressentiment que hi faltava algú.

CiU ha estat conseqüent des de bon principi. Des del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, ha defensat una posició responsable, recolzant el govern en allò essencial, i fent propostes constructives en allò que podia afectar la viabilitat d'un projecte a llarg termini. Aquest projecte es diu Catalunya, no pas àrea metropolitana, i encara que molts polítics del PSC no sàpiguen ubicar sobre el mapa alguns dels pobles del Berguedà, el pitjor de tot és que a l'hora d'arbitrar els conflictes no tenen l'habilitat d'afavorir les dues parts. En el cas del transvasament han enfrontat el territori negant-se a escoltar alternatives com el transvasament del Roine. Però de la mateixa manera que Montilla va rebutjar el transvasament quan era a l'oposició per acabar venint a les posicions de CiU, no trigarem massa a escoltar algun parlamentari del PSC a admetre que el transvasament del Roine és una bona alternativa.

El PSC ha enfrontat tothom en la llei d'educació, la tercera hora de castellà, el transvasament, la somorta llei de la dependència, la creació de nous impostos per poder recaptar, l'augment espectacular de funcionariat i càrrecs de confiança polítics, l'oblit de Maragall, la marginació dels sectors menys espanyolistes... Catalunya té els pitjors governants des que es va instaurar la democràcia. Pacten les seves febleses, i imposen per decret la seva incompetència.

El país necessita saber que té un govern que resol els problemes en funció de l’interès general, i no de les parts més petites del seu electorat.

Us escric aquest article mentre des de la finestra veig com a Berga hi plou. Menys mal. Sort n’hi ha que al final de tot plegat, ha estat la moreneta, i no pas la incompetència del PSC qui ha solucionat – de moment – el problema de la falta d’aigua.
Ramon Minoves Pujols