SOLIDARITAT A L'ESPANYOLA!

SOLIDARITAT A L’ESPANYOLA

Aquest estiu aprofitant les vacances de la feina he tingut l’ocasió de poder fer algun tomb per diferents territoris de l’Estat. Sempre cap el sud i buscant la platja. Quant es va amb la família i la quitxalla, sempre va be una bona remullada.

Recordo que anys enrere amb els meus pares ja fèiem viatges similars. Espanya aquests darrers anys s’ha espavilat molt. He passat per llocs que de ben segur, tots els que em llegiu, i sobretot si heu tingut ocasió de viatjar aquests darrers anys haureu pogut comprovar el gran salt econòmic que han fet tots els territoris de l’Estat. El que més sobta és el gran nombre d’autovies lliures de peatge per anar d’un indret a un altre de l’Estat. Això si, sense peatge, sense gaire be cap radar i velocitat legal a 120 Km/h. Us sona això?

Els pocs esdeveniments que m’han interessat de seguir aquestes vacances han estat els Jocs Olímpics a Xina, la invasió de Georgia per part de Rússia, i el “culebrón” català sobre el finançament. Dels JJOO i de Rússia ja en parlaré un altre dia.

El passat 9 d’agost segons diu l’Estatut de Catalunya, retallat per Madrid i votat pel poble català, hi havia d’haver una proposta de model de finançament per Catalunya. De moment res de res. Un incompliment d’aquesta mena, amb les necessitats que té un país com el nostre on en els darrers anys ha guanyat més d’un milió d’habitants, ja és voluntat d’escanyar.

És evident que qualsevol nou model de finançament per Catalunya ha de venir reflectit en els pressupostos de l’Estat pel 2009. La no aprovació dels pressupostos estatals suposaria un canvi de tendència que obligaria a reformular les relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.

Els partits catalans tant de govern com a l’oposició han de seguir tancant files amb la fermesa del President Montilla i de Castells a l’hora de plantar cara al PSOE, tot i les ambigüitats dels darrers dies. Ja n’hi ha prou de tacticismes, ara cal anar per feina.

Els catalans ens mereixem i necessitem una millor qualitat dels serveis: educació, sanitat, suport als emprenedors, carreteres, autopistes, serveis socials, habitatge, medi ambient,...

La gent de Catalunya, ja fa temps que no entenem el model de solidaritat que s’aplica a Catalunya. No hi ha cap lloc d’Europa on la diferència entre el que es paga i el que és rep sigui tant gran.

Això ha de canviar, perquè sinó hi haurà d’haver un replantejament de les relacions amb l’Estat.