I SI M'EQUIVOCO.... PARLO EN CASTELLÀ

I si m’equivoco, parlo en castellà

Benvinguts a la Catalunya de Montilla. Un país progressista, perquè progressivament redueix la presència del català, progressivament apuja els impostos i progressivament és més dependent.

Que progressivament es reconforta per un estat del benestar de grans promeses, progressivament més acrític, que progressivament es conforma, progressivament subvencionat, progressivament adaptat als que vénen de fora, progressivament legislat per lleis espanyoles, progressivament sotmès a la seva justícia, progressivament més euromediterrani, progressivament més de tot arreu, i malgrat tot, progressivament, més provincial.

Progressivament un Reial Decret sobre els ensenyaments mínims de primària, ens imposa tres hores de castellà a la setmana, trencant el nostre model educatiu i lingüístic. Progressivament una llei espanyola, la de la Dependència, pren a la Generalitat la possibilitat de ser ella mateixa qui administri el benestar entre els seus ciutadans. El tripartit no recorre la llei argumentant que de vegades, el nostre afany per ser diferents, ens impedeix obtenir beneficis de l’Estat del Benestar. Insulten progressivament la nostra intel·ligència amagant-nos que presentant recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta llei, no es paralitza el procés i que per tant, l’ajuda arribarà igualment a les persones dependents.

Progressivament, la gran dependència, avui per avui, és la d’ERC. Dependència del PSC, i cada vegada més, dependència del poder. Com s’explica que un partit independentista accepti la Llei de la Dependència sabent que les competències de l’Estatut queden absolutament trepitjades tal com ha reconegut el Consell Consultiu? CiU sol·licitarà la urgent celebració d’un ple extraordinari al Parlament de Catalunya, per instar el Govern de la Generalitat a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta llei. Renunciant a una política pròpia d’atenció a la dependència, com es pot gosar parlar de catalanisme social? Seria una vergonya que el Govern de la Generalitat acceptés el xantatge de rebre diners a canvi de renunciar a les competències que té el país, és a dir, acceptar que qui paga, mana. Què passarà el dia que ERC s’adoni que s’està equivocant?


Ramon Minoves i Pujols
President de CiU al Berguedà
minoves@hotmail.com


Berga, 13 de febrer de 2007