CLIENTELA I CALAIX.

Durant els 23 anys de governs de Jordi Pujol, Convergència i Unió va tenir sempre clar que l’acció del Govern de la Generalitat havia de ser de país, destinada al conjunt dels ciutadans de Catalunya. Evidentment, darrere de les polítiques que van desenvolupar els successius governs de CiU hi havia una determinada idea de país, però també es tenia clar que s’estava governant per a tots els catalans, no només per aquells que havien votat Convergència i Unió o per aquells que eren nacionalistes.

Per contra, des de que governa el tripartit, i especialment des de que hi ha el tripartit 2, es pot observar la voluntat d’imposar un model de societat que no vol servir per al conjunt de la ciutadania, sinó satisfer a uns determinats sectors ideològics del país.

Tenim un govern intervencionista en el sentit pejoratiu del terme. Aquesta és una de les principals característiques del Govern de José Montilla. El tripartit ha demostrat durant aquest temps una obsessió per tenir una societat intervinguda, que vol controlar-ho tot, decidir sobre tots els aspectes, sense possibilitat de donar veu als ciutadans, un Govern que prefereix aplicar mesures coercitives abans que mesures en positiu. Com és obvi, CiU està a favor d’uns poders públics que desenvolupin la seva acció i que corregeixin amb polítiques públiques tots aquells aspectes que la societat sola no pot regular, però alhora confia amb la corresponsabilitat i el colideratge Govern-societat. Per exemple: la Llei de contractes de conreus. Aquesta llei recull que l’administració tingui dret de retracte sobre les finques rústiques de Catalunya. És a dir, que el Govern tingui preferència de compra de totes les finques rústiques que es posin a la venda.

Tenim un govern sectari. Els exemples del pensament tancat, de la intransigència, del pensament únic i esbiaixat, dels favoritismes, és a dir, del sectarisme del tripartit són més que nombrosos. Es tracta de donar veu els que pensen com ells i silenciar i deixar de banda els que no els són afins o els que discrepen. Per exemple: des del Govern, i especialment des dels departaments de Política Territorial i Governació, es va pressionar nombrosos alcaldes de municipis petits abans de les eleccions municipals, tot condicionant les inversions futures als seus pobles al fet que es presentessin a les eleccions amb el PSC-PSOE i ERC . És a dir, el tripartit va utilitzar el Govern de la Generalitat i els diners de tots els catalans per aconseguir formalitzar més candidatures municipals. Per altre part, cal destacar que les subvencions concedides pel departament de Governació als municipis evidencien un exercici de sectarisme, tot premiant els municipis “amics” i castigant els municipis “no amics”.

Tenim un Govern clientelar. Fruit d’aquesta obsessió per tenir un govern marcadament ideologitzat, només per a aquells que pensen com ells, moltes de les polítiques que desenvolupen responen a aquesta filosofia. No són un govern al servei dels catalans, sinó un govern al servei dels catalans que pensen com ells.

RAMON MINOVES PUJOLS