Aquest darrers mesos estem llegint en premsa els estralls de la crisi que per tot arreu treu el nas. Malgrat tot plegat, comencem a llegir també alguns indicadors, sobretot als Estats Units, que ens comencen a donar certa esperança de que la tempesta amainarà aviat. Un altre tema serà com realitzar la remuntada?
El passat mes de febrer van entrar per la frontera espanyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç una caiguda del 15,9%. Els principals paisos emissors de turistes França, Regne Unit i Alemanya van recular i deixar de visitar Espanya. Sobretot el public anglès amb la depreciació de la lliure esterlina, no ens fa competitius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%., segons les dades oficials consultades.
El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil persones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referencia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol el 7,2 %.
A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més resistència està oposant a la crisi. Amb això no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i aquestes són ben evidents.
Per altre banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les sortides a l’estranger. Cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir fa la seva despesa turística en serveis turístics al propi país.
No hi ha mal que per be no vingui! En els darrers anys a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendiment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això em va alegrar molt veure com gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya.
El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en valor la feina ben feta aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turistica de la comarca tot preparant el futur!.
19 d’abril 2009
30 de gener 2009
LA VELOCITAT ENDORMISCADORA
LA VELOCITAT ENDORMISCADORA
Al Berguedà estem d’enhorabona s’ha completat la carretera troncal anomenada C-16 o Eix del Llobregat en el tram de Barcelona a Berga. De tots és conegut, però que, la velocitat legal permesa segueix essent la mateixa que fa 25 anys enrere. Això sí, amb un seguit de radars amb vocació recaptadora per enxampar el conductor “in fraganti” en la seva somnolència provocada per aquesta mesura de mantenir els 100 Qm/h i no sobrepassar-los.
Resulta que, en altres vies molt pitjors al traçat de la C-16 en el seu tram pel Berguedà, es pot anar a 120 Qm/h (l’autopista Manresa – Terrassa, per exemple), o l’autovia Mataró – Granollers.
Per altre banda al Berguedà, no hi ha problemes de contaminació, ni retencions com en algunes zones urbanes al voltant de la capital del país. Cosa que encara fa més estúpid el fet de no augmentar el límit legal de permivisitat en la velocitat. Sembla que el Servei Català de Transit, ho està estudiant. Això no és pas d’estranyar. La diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Montserrat Ribera, va presentar el passat més de desembre una rigorosa proposta per augmentar el límit legal de velocitat a la C-16, fins als 120 Qm/h, cosa que concorda amb els requisits tècnics que exigeix l’actual i vigent Llei de carreteres de Catalunya.
No té sentit que es tardi el mateix de Berga a Manresa ara que fa 10 anys. La sensació de que la C-16 és una infraestructura desaprofitada, va en augment. Fa uns dies l’amic Antoni Biarnés per mitjà del “facebook”, aquell artilugi que permet a molts internautes xerrar i conèixer que passa en el seu món més immediat de les amistats, em va posar al corrent d’un grup de gent que promovia que és podés anar a 120 Qm/h per la C-16. En poques hores, les adhesions a aquest grup superaven les 500 persones.
La major part dels poders públics locals i comarcals, empresarials i socials del Berguedà, recolzen aquesta iniciativa. Cal fer despertar la Generalitat, que ens té el país endormiscat i paralitzat. Cal aprofitar la potencialitat que té el país i despertar .
Al Berguedà estem d’enhorabona s’ha completat la carretera troncal anomenada C-16 o Eix del Llobregat en el tram de Barcelona a Berga. De tots és conegut, però que, la velocitat legal permesa segueix essent la mateixa que fa 25 anys enrere. Això sí, amb un seguit de radars amb vocació recaptadora per enxampar el conductor “in fraganti” en la seva somnolència provocada per aquesta mesura de mantenir els 100 Qm/h i no sobrepassar-los.
Resulta que, en altres vies molt pitjors al traçat de la C-16 en el seu tram pel Berguedà, es pot anar a 120 Qm/h (l’autopista Manresa – Terrassa, per exemple), o l’autovia Mataró – Granollers.
Per altre banda al Berguedà, no hi ha problemes de contaminació, ni retencions com en algunes zones urbanes al voltant de la capital del país. Cosa que encara fa més estúpid el fet de no augmentar el límit legal de permivisitat en la velocitat. Sembla que el Servei Català de Transit, ho està estudiant. Això no és pas d’estranyar. La diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Montserrat Ribera, va presentar el passat més de desembre una rigorosa proposta per augmentar el límit legal de velocitat a la C-16, fins als 120 Qm/h, cosa que concorda amb els requisits tècnics que exigeix l’actual i vigent Llei de carreteres de Catalunya.
No té sentit que es tardi el mateix de Berga a Manresa ara que fa 10 anys. La sensació de que la C-16 és una infraestructura desaprofitada, va en augment. Fa uns dies l’amic Antoni Biarnés per mitjà del “facebook”, aquell artilugi que permet a molts internautes xerrar i conèixer que passa en el seu món més immediat de les amistats, em va posar al corrent d’un grup de gent que promovia que és podés anar a 120 Qm/h per la C-16. En poques hores, les adhesions a aquest grup superaven les 500 persones.
La major part dels poders públics locals i comarcals, empresarials i socials del Berguedà, recolzen aquesta iniciativa. Cal fer despertar la Generalitat, que ens té el país endormiscat i paralitzat. Cal aprofitar la potencialitat que té el país i despertar .
05 de novembre 2008
CABÒRIES, MENTIDES I PSC
La política no és el mateix que el màrqueting polític. Un bon acord de finançament, un fracàs en la gestió d’un gran esdeveniment o l’absència d’acció política, poden acabar semblant tot el contrari.
Així, l’acord de finançament que CiU va signar amb el govern de l’Estat el 2001 és venut com a un fracàs per part del PSC. Un gag dels guionistes del senyor Montilla? Analitzem-ho.
Entre 1991 i 1996, els ingressos pressupostaris de la Generalitat van créixer un 51%, entre 1996 i 2001 un 44 % i entre 2001 i 2006 els ingressos han crescut un 72%. Tot això gràcies a l’acord de finançament del 2001.
A més, la Generalitat ha incrementat els seus recursos més ràpidament del que ho ha fet l’Estat espanyol en els seus pressupostos. Entre 2003 i 2008 els ingressos que no tenen en compte l’endeutament de l’Estat van augmentar un 50,1%, i en canvi a Catalunya un 75%. Per traduir-ho en diners: Catalunya ha disposat de 3.800 milions d’euros més dels que hagués disposat si el creixement hagués estat equivalent al de la resta de l’Estat. És a dir, un 10 % del pressupost de la Generalitat per aquest any.
En el conjunt de l’Estat, el pressupost consolidat del govern català equival al 10% del pressupost consolidat de l’Estat, quan l’any 2002, equivalia al 6,3%. Serà capaç el PSC de fer el canvi de model fiscal definitiu que Catalunya necessita? Objectivament ho té tot a favor: govern del mateix color a Madrid, una oposició responsable a Catalunya i el recolzament d’empresaris i sindicats.
Fa 5 anys el pressupost de la Generalitat de Catalunya era de 18.000 milions d’euros. Increment aconseguit amb un govern del Partit Popular, un govern de diferent color polític del que governava a Catalunya l’any 2003, amb CiU. És creïble, per tant, que l’actual govern tripartit acusi CiU d’un acord de finançament dolent per Catalunya? O estem davant d’una altra de les simplificacions a les que ens té tan acostumat aquell partit sobre qui recau l’èxit o el fracàs de les negociacions actuals?
Tot plegat és una qüestió de perspectiva. L’acord que s’assoleixi aquest curs, semblarà millor si embrutem l’anterior. Així, una jaqueta tacada semblarà neta si al costat n’hi posem una arrossegada prèviament pel fang, com en els anuncis de detergent, on tothom sap que allò no és veritat, i que a la llarga, tots els detergents –i el pas del temps- acaben desgastant aquella peça.
No tinc la pretensió de comparar el PSC-PSOE amb un detergent, perquè en realitat, el que estan fent els socialistes a Catalunya és molt pitjor: rentar amb lleixiu allò que tenia color al principi. Catalunya és un país descolorit, assecat al sol de l’espanyolitat, i planxat per la inoperància d’un president que no té idees contra la crisi i l’empobriment generalitzat del país. Bé sí, en té una: amagar-se. Ell d’això en diu estabilitat, tot i que en realitat, el que vol dir és... cabòries.
(Article publicat al Regio7 el 4 de novembre 2008-pàg 25).
Així, l’acord de finançament que CiU va signar amb el govern de l’Estat el 2001 és venut com a un fracàs per part del PSC. Un gag dels guionistes del senyor Montilla? Analitzem-ho.
Entre 1991 i 1996, els ingressos pressupostaris de la Generalitat van créixer un 51%, entre 1996 i 2001 un 44 % i entre 2001 i 2006 els ingressos han crescut un 72%. Tot això gràcies a l’acord de finançament del 2001.
A més, la Generalitat ha incrementat els seus recursos més ràpidament del que ho ha fet l’Estat espanyol en els seus pressupostos. Entre 2003 i 2008 els ingressos que no tenen en compte l’endeutament de l’Estat van augmentar un 50,1%, i en canvi a Catalunya un 75%. Per traduir-ho en diners: Catalunya ha disposat de 3.800 milions d’euros més dels que hagués disposat si el creixement hagués estat equivalent al de la resta de l’Estat. És a dir, un 10 % del pressupost de la Generalitat per aquest any.
En el conjunt de l’Estat, el pressupost consolidat del govern català equival al 10% del pressupost consolidat de l’Estat, quan l’any 2002, equivalia al 6,3%. Serà capaç el PSC de fer el canvi de model fiscal definitiu que Catalunya necessita? Objectivament ho té tot a favor: govern del mateix color a Madrid, una oposició responsable a Catalunya i el recolzament d’empresaris i sindicats.
Fa 5 anys el pressupost de la Generalitat de Catalunya era de 18.000 milions d’euros. Increment aconseguit amb un govern del Partit Popular, un govern de diferent color polític del que governava a Catalunya l’any 2003, amb CiU. És creïble, per tant, que l’actual govern tripartit acusi CiU d’un acord de finançament dolent per Catalunya? O estem davant d’una altra de les simplificacions a les que ens té tan acostumat aquell partit sobre qui recau l’èxit o el fracàs de les negociacions actuals?
Tot plegat és una qüestió de perspectiva. L’acord que s’assoleixi aquest curs, semblarà millor si embrutem l’anterior. Així, una jaqueta tacada semblarà neta si al costat n’hi posem una arrossegada prèviament pel fang, com en els anuncis de detergent, on tothom sap que allò no és veritat, i que a la llarga, tots els detergents –i el pas del temps- acaben desgastant aquella peça.
No tinc la pretensió de comparar el PSC-PSOE amb un detergent, perquè en realitat, el que estan fent els socialistes a Catalunya és molt pitjor: rentar amb lleixiu allò que tenia color al principi. Catalunya és un país descolorit, assecat al sol de l’espanyolitat, i planxat per la inoperància d’un president que no té idees contra la crisi i l’empobriment generalitzat del país. Bé sí, en té una: amagar-se. Ell d’això en diu estabilitat, tot i que en realitat, el que vol dir és... cabòries.
(Article publicat al Regio7 el 4 de novembre 2008-pàg 25).
01 d’octubre 2008
NOUS REPTES....
CDC renova els seus òrgans al Berguedà, marcant-se nous reptes
Ramon Minoves, president de Convergència al Berguedà, assegura que treballaran per ubicar la comarca a Catalunya
01/10/2008 15:10 RADIO BERGA
Una comarca que compti en el conjunt del país, amb una capital que la lideri, però on els pobles també hi tinguin un paper destacat. Aquests és un dels reptes que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es marca després d’haver renovat la seva Agrupació Comarcal. Ramon Minoves, que ha estat reescollit al capdavant de l’Agrupació berguedana ha explicat al programa Berguedà Nit, de Ràdio Berga, que també preocupa la crisi econòmica i que el partit treballa per buscar solucions, també des del Berguedà.
Segons Minoves, cal situar el Berguedà a Catalunya, 'però també al món' i, per això, creu que cal aprofitar la posició de la comarca dins l’eix mediterrani, com a connexió entre Espanya i França.
Pel que fa al moment pel qual passa CDC al Berguedà, Minoves assegura que com a partit és un dels millors de la història, ja que 'Convergència té presència a tots els ajuntaments, té l'alcaldia de Berga, està al govern d'altres pobles grans com Gironella o Puig-reig, i té la presidència del Consell Comarcal del Berguedà'.
Recentment s’ha renovat l’agrupació comarcal, que està formada per 27 persones, alguns càrrecs importants de Convergència a la comarca (com el president del Consell Comarcal o l’alcalde de Berga) i altres militants que també contribueixen a fer propostes. Aquesta agrupació és la que ha de treballar per posar en marxa les properes campanyes electorals.
Ramon Minoves, president de Convergència al Berguedà, assegura que treballaran per ubicar la comarca a Catalunya
01/10/2008 15:10 RADIO BERGA
Una comarca que compti en el conjunt del país, amb una capital que la lideri, però on els pobles també hi tinguin un paper destacat. Aquests és un dels reptes que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es marca després d’haver renovat la seva Agrupació Comarcal. Ramon Minoves, que ha estat reescollit al capdavant de l’Agrupació berguedana ha explicat al programa Berguedà Nit, de Ràdio Berga, que també preocupa la crisi econòmica i que el partit treballa per buscar solucions, també des del Berguedà.
Segons Minoves, cal situar el Berguedà a Catalunya, 'però també al món' i, per això, creu que cal aprofitar la posició de la comarca dins l’eix mediterrani, com a connexió entre Espanya i França.
Pel que fa al moment pel qual passa CDC al Berguedà, Minoves assegura que com a partit és un dels millors de la història, ja que 'Convergència té presència a tots els ajuntaments, té l'alcaldia de Berga, està al govern d'altres pobles grans com Gironella o Puig-reig, i té la presidència del Consell Comarcal del Berguedà'.
Recentment s’ha renovat l’agrupació comarcal, que està formada per 27 persones, alguns càrrecs importants de Convergència a la comarca (com el president del Consell Comarcal o l’alcalde de Berga) i altres militants que també contribueixen a fer propostes. Aquesta agrupació és la que ha de treballar per posar en marxa les properes campanyes electorals.
30 de setembre 2008
RENOVACIO PER MAJORIA ABSOLUTA
Convergència renova la seva Agrupació Comarcal, que continuarà encapçalant Ramon Minoves
També es va tornar a triar el comitè local de CDC a Berga, liderat per Juli Gendrau
29/09/2008 14:38 Radio Berga
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha renovat per majoria absoluta la seva Agrupació Comarcal al Berguedà, encapçalada per Ramon Minoves; el comitè local de CDC a Berga, i els representants al Consell Nacional. L’agrupació nacionalista considera que amb aquests resultats, Convergència ‘està preparada’ per fer front a les pròximes eleccions al Parlament i ‘canviar un govern de la Generalitat de Catalunya que és nefast pel Berguedà i Catalunya’. Els resultats de les tres votacions que tenien convocades els militants es van saber divendres a la nit.
Així, s’ha renovat per majoria absoluta la llista de l’Agrupació Comarcal del Berguedà, que continuarà liderant Ramon Minoves, i que comptava amb una llista de 27 representants de diferents comitès locals de CDC al Berguedà, entre els quals hi ha com a membres Montserrat Ribera, diputada de CiU al Parlament de Catalunya; Sergi Roca, com a president del Consell Comarcal del Berguedà, i Juli Gendrau com a alcalde de Berga, així com un representant de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
També es va referendar per majoria absoluta la llista del comitè local de CDC a Berga amb l'alcalde de Berga, Juli Gendrau al front.
Durant el transcurs de l’assemblea també es van referendar majoritàriament els quatre representants de CDC del Berguedà al Consell Nacional de CDC, que són Mercè Font (Gironella), Francesc Xavier Francàs (Vilada), Àngel Lara (Guardiola de Berguedà) i Martí Orriols (Olvan).
També es va tornar a triar el comitè local de CDC a Berga, liderat per Juli Gendrau
29/09/2008 14:38 Radio Berga
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha renovat per majoria absoluta la seva Agrupació Comarcal al Berguedà, encapçalada per Ramon Minoves; el comitè local de CDC a Berga, i els representants al Consell Nacional. L’agrupació nacionalista considera que amb aquests resultats, Convergència ‘està preparada’ per fer front a les pròximes eleccions al Parlament i ‘canviar un govern de la Generalitat de Catalunya que és nefast pel Berguedà i Catalunya’. Els resultats de les tres votacions que tenien convocades els militants es van saber divendres a la nit.
Així, s’ha renovat per majoria absoluta la llista de l’Agrupació Comarcal del Berguedà, que continuarà liderant Ramon Minoves, i que comptava amb una llista de 27 representants de diferents comitès locals de CDC al Berguedà, entre els quals hi ha com a membres Montserrat Ribera, diputada de CiU al Parlament de Catalunya; Sergi Roca, com a president del Consell Comarcal del Berguedà, i Juli Gendrau com a alcalde de Berga, així com un representant de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
També es va referendar per majoria absoluta la llista del comitè local de CDC a Berga amb l'alcalde de Berga, Juli Gendrau al front.
Durant el transcurs de l’assemblea també es van referendar majoritàriament els quatre representants de CDC del Berguedà al Consell Nacional de CDC, que són Mercè Font (Gironella), Francesc Xavier Francàs (Vilada), Àngel Lara (Guardiola de Berguedà) i Martí Orriols (Olvan).
27 d’agost 2008
SOLIDARITAT A L'ESPANYOLA!
SOLIDARITAT A L’ESPANYOLA
Aquest estiu aprofitant les vacances de la feina he tingut l’ocasió de poder fer algun tomb per diferents territoris de l’Estat. Sempre cap el sud i buscant la platja. Quant es va amb la família i la quitxalla, sempre va be una bona remullada.
Recordo que anys enrere amb els meus pares ja fèiem viatges similars. Espanya aquests darrers anys s’ha espavilat molt. He passat per llocs que de ben segur, tots els que em llegiu, i sobretot si heu tingut ocasió de viatjar aquests darrers anys haureu pogut comprovar el gran salt econòmic que han fet tots els territoris de l’Estat. El que més sobta és el gran nombre d’autovies lliures de peatge per anar d’un indret a un altre de l’Estat. Això si, sense peatge, sense gaire be cap radar i velocitat legal a 120 Km/h. Us sona això?
Els pocs esdeveniments que m’han interessat de seguir aquestes vacances han estat els Jocs Olímpics a Xina, la invasió de Georgia per part de Rússia, i el “culebrón” català sobre el finançament. Dels JJOO i de Rússia ja en parlaré un altre dia.
El passat 9 d’agost segons diu l’Estatut de Catalunya, retallat per Madrid i votat pel poble català, hi havia d’haver una proposta de model de finançament per Catalunya. De moment res de res. Un incompliment d’aquesta mena, amb les necessitats que té un país com el nostre on en els darrers anys ha guanyat més d’un milió d’habitants, ja és voluntat d’escanyar.
És evident que qualsevol nou model de finançament per Catalunya ha de venir reflectit en els pressupostos de l’Estat pel 2009. La no aprovació dels pressupostos estatals suposaria un canvi de tendència que obligaria a reformular les relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Els partits catalans tant de govern com a l’oposició han de seguir tancant files amb la fermesa del President Montilla i de Castells a l’hora de plantar cara al PSOE, tot i les ambigüitats dels darrers dies. Ja n’hi ha prou de tacticismes, ara cal anar per feina.
Els catalans ens mereixem i necessitem una millor qualitat dels serveis: educació, sanitat, suport als emprenedors, carreteres, autopistes, serveis socials, habitatge, medi ambient,...
La gent de Catalunya, ja fa temps que no entenem el model de solidaritat que s’aplica a Catalunya. No hi ha cap lloc d’Europa on la diferència entre el que es paga i el que és rep sigui tant gran.
Això ha de canviar, perquè sinó hi haurà d’haver un replantejament de les relacions amb l’Estat.
Aquest estiu aprofitant les vacances de la feina he tingut l’ocasió de poder fer algun tomb per diferents territoris de l’Estat. Sempre cap el sud i buscant la platja. Quant es va amb la família i la quitxalla, sempre va be una bona remullada.
Recordo que anys enrere amb els meus pares ja fèiem viatges similars. Espanya aquests darrers anys s’ha espavilat molt. He passat per llocs que de ben segur, tots els que em llegiu, i sobretot si heu tingut ocasió de viatjar aquests darrers anys haureu pogut comprovar el gran salt econòmic que han fet tots els territoris de l’Estat. El que més sobta és el gran nombre d’autovies lliures de peatge per anar d’un indret a un altre de l’Estat. Això si, sense peatge, sense gaire be cap radar i velocitat legal a 120 Km/h. Us sona això?
Els pocs esdeveniments que m’han interessat de seguir aquestes vacances han estat els Jocs Olímpics a Xina, la invasió de Georgia per part de Rússia, i el “culebrón” català sobre el finançament. Dels JJOO i de Rússia ja en parlaré un altre dia.
El passat 9 d’agost segons diu l’Estatut de Catalunya, retallat per Madrid i votat pel poble català, hi havia d’haver una proposta de model de finançament per Catalunya. De moment res de res. Un incompliment d’aquesta mena, amb les necessitats que té un país com el nostre on en els darrers anys ha guanyat més d’un milió d’habitants, ja és voluntat d’escanyar.
És evident que qualsevol nou model de finançament per Catalunya ha de venir reflectit en els pressupostos de l’Estat pel 2009. La no aprovació dels pressupostos estatals suposaria un canvi de tendència que obligaria a reformular les relacions entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Els partits catalans tant de govern com a l’oposició han de seguir tancant files amb la fermesa del President Montilla i de Castells a l’hora de plantar cara al PSOE, tot i les ambigüitats dels darrers dies. Ja n’hi ha prou de tacticismes, ara cal anar per feina.
Els catalans ens mereixem i necessitem una millor qualitat dels serveis: educació, sanitat, suport als emprenedors, carreteres, autopistes, serveis socials, habitatge, medi ambient,...
La gent de Catalunya, ja fa temps que no entenem el model de solidaritat que s’aplica a Catalunya. No hi ha cap lloc d’Europa on la diferència entre el que es paga i el que és rep sigui tant gran.
Això ha de canviar, perquè sinó hi haurà d’haver un replantejament de les relacions amb l’Estat.
14 de juliol 2008
10 de juliol 2008
LLUIS RECODER A BERGA
El renovador Recoder diu a Berga
que vol ser un pes pesant a CDC
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
Lluís Recoder, alcalde de Sant
Cugat i pròxim president del consell
d’alcaldes de Convergència
Democràtica de Catalunya
(CDC), va reconèixer dimecres a
Berga que «voldria formar part de
la direcció nacional de CDC».
Respectuós amb la voluntat de la
militància, Recoder va expressar
així la seva voluntat d’integrar-se
en el nucli de decisió de Convergència,
moments abans d’oferir
una xerrada sobre la importància
del canvi climàtic en un acte organitzat,
al Pavelló de Suècia de la
ciutat, per Òmnium Cultural del
Berguedà.
Recoder espera «poder ser en
aquesta futura direcció, perquè és
un moment delicat per al país», i se
sent cridat a participar-hi obertament.
La situació política de Catalunya
és «la que m’empeny a dir
que sí, ara. És veritat que altres vegades
havia dit que no hi volia ser».
Lluís Recoder, que dins la formació
lidera un grup de militants renovadors,
es va referir al proper
congrés de CDC com «una oportunitat
per fer els deures de la formació,
actualitzar-ne el missatge i
renovar-ne el projecte polític», i va
afegir que «Convergència Democràtica
ha de posar al dia la seva direcció
nacional, que té un projecte
de país, però que també ha de tenir
en compte les necessitats de les persones
que formen part de Catalunya
». Recoder creu que la seva
formació, a diferència d’ara, hauria
de prioritzar «els temes propers
a la ciutadania, com l’educació, el
medi ambient o la sanitat pública,
perquè és allò que constitueix les
preocupacions diàries dels catalans
», i allunya així les seves prioritats
del sobiranisme que defensa
l’actual direcció de CDC.
Lluís Recoder es mostra partidari
«de conformar la nova direcció
de CDC d’una manera plural i
representativa, per reforçar el lideratge
de la formació i aconseguir,
així, una casa gran ben gran», en
referència al terme encunyat per
Artur Mas, secretari general de la
formació, de casa gran del nacionalisme.
Recoder va expressar
també la seva voluntat «de col·laborar
que, quan els ciutadans ens
tornin a voler al capdavant de les
principals institucions catalanes,
ara en mans dels socialistes, estiguem
preparats per governar».
En aquest sentit, el convergent
va confessar que «no em satisfà
ser l’alcalde que governa la població
més gran de CiU, perquè això
significa que hi ha una gran concentració
del PSC als principals
consistoris de Catalunya, i en altres
ens importants del territori català
», i va afegir que «tinc un compromís
molt gran amb la meva ciutat,
que moltes vegades m’havia fet
rebutjar la possibilitat de ser a la
junta de CDC, però també em preocupa
Catalunya, i tinc ganes de
fer-hi coses des de la formació convergent
». D’altra banda, l’alcalde
de Sant Cugat va reiterar que
«tant jo com molts dels meus companys
posarem tot el que sigui al
nostre abast perquè Artur Mas sigui
el pròxim president de la Generalitat
de Catalunya després de les
properes eleccions».
Recoder, a més a més, va advertir
que «tothom qui cregui que ha
de ser en aquesta direcció de CDC
hi ha de ser, perquè cal que treballem
tots junts per tenir garanties
d’èxit en el futur».
A l’acte a la capital berguedana,
en què Recoder va centrar el seu
discurs en les problemàtiques del
canvi climàtic tant al territori català
com arreu del món, van assistir
alguns dels dirigents de Convergència
i Unió a la comarca,
com Juli Gendrau, alcalde de Berga;
Maribel Iglesias, regidora de
Serveis Socials; Ramon Bajona,
regidor de Governació de la ciutat,
o Mercè Font, també regidora
de Governació, a la vila de Gironella.
Així mateix, el discurs mediambiental
de Recoder va tenir
el suport de Ramon Minoves,
membre d’Òmnium Cultural i
president de CDC al Berguedà, i
de Xavier Giner, vicepresident
d’Òmnium Cultural a la comarca,
davant l’absència per viatge del
seu president, Jaume Farguell.
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
PILAR MÀRQUEZ
que vol ser un pes pesant a CDC
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
Lluís Recoder, alcalde de Sant
Cugat i pròxim president del consell
d’alcaldes de Convergència
Democràtica de Catalunya
(CDC), va reconèixer dimecres a
Berga que «voldria formar part de
la direcció nacional de CDC».
Respectuós amb la voluntat de la
militància, Recoder va expressar
així la seva voluntat d’integrar-se
en el nucli de decisió de Convergència,
moments abans d’oferir
una xerrada sobre la importància
del canvi climàtic en un acte organitzat,
al Pavelló de Suècia de la
ciutat, per Òmnium Cultural del
Berguedà.
Recoder espera «poder ser en
aquesta futura direcció, perquè és
un moment delicat per al país», i se
sent cridat a participar-hi obertament.
La situació política de Catalunya
és «la que m’empeny a dir
que sí, ara. És veritat que altres vegades
havia dit que no hi volia ser».
Lluís Recoder, que dins la formació
lidera un grup de militants renovadors,
es va referir al proper
congrés de CDC com «una oportunitat
per fer els deures de la formació,
actualitzar-ne el missatge i
renovar-ne el projecte polític», i va
afegir que «Convergència Democràtica
ha de posar al dia la seva direcció
nacional, que té un projecte
de país, però que també ha de tenir
en compte les necessitats de les persones
que formen part de Catalunya
». Recoder creu que la seva
formació, a diferència d’ara, hauria
de prioritzar «els temes propers
a la ciutadania, com l’educació, el
medi ambient o la sanitat pública,
perquè és allò que constitueix les
preocupacions diàries dels catalans
», i allunya així les seves prioritats
del sobiranisme que defensa
l’actual direcció de CDC.
Lluís Recoder es mostra partidari
«de conformar la nova direcció
de CDC d’una manera plural i
representativa, per reforçar el lideratge
de la formació i aconseguir,
així, una casa gran ben gran», en
referència al terme encunyat per
Artur Mas, secretari general de la
formació, de casa gran del nacionalisme.
Recoder va expressar
també la seva voluntat «de col·laborar
que, quan els ciutadans ens
tornin a voler al capdavant de les
principals institucions catalanes,
ara en mans dels socialistes, estiguem
preparats per governar».
En aquest sentit, el convergent
va confessar que «no em satisfà
ser l’alcalde que governa la població
més gran de CiU, perquè això
significa que hi ha una gran concentració
del PSC als principals
consistoris de Catalunya, i en altres
ens importants del territori català
», i va afegir que «tinc un compromís
molt gran amb la meva ciutat,
que moltes vegades m’havia fet
rebutjar la possibilitat de ser a la
junta de CDC, però també em preocupa
Catalunya, i tinc ganes de
fer-hi coses des de la formació convergent
». D’altra banda, l’alcalde
de Sant Cugat va reiterar que
«tant jo com molts dels meus companys
posarem tot el que sigui al
nostre abast perquè Artur Mas sigui
el pròxim president de la Generalitat
de Catalunya després de les
properes eleccions».
Recoder, a més a més, va advertir
que «tothom qui cregui que ha
de ser en aquesta direcció de CDC
hi ha de ser, perquè cal que treballem
tots junts per tenir garanties
d’èxit en el futur».
A l’acte a la capital berguedana,
en què Recoder va centrar el seu
discurs en les problemàtiques del
canvi climàtic tant al territori català
com arreu del món, van assistir
alguns dels dirigents de Convergència
i Unió a la comarca,
com Juli Gendrau, alcalde de Berga;
Maribel Iglesias, regidora de
Serveis Socials; Ramon Bajona,
regidor de Governació de la ciutat,
o Mercè Font, també regidora
de Governació, a la vila de Gironella.
Així mateix, el discurs mediambiental
de Recoder va tenir
el suport de Ramon Minoves,
membre d’Òmnium Cultural i
president de CDC al Berguedà, i
de Xavier Giner, vicepresident
d’Òmnium Cultural a la comarca,
davant l’absència per viatge del
seu president, Jaume Farguell.
10 SOCIETAT Divendres, 4 de juliol del 2008 Regió7
PILAR MÀRQUEZ
TREU BANYA!
Treu banya!
El president Montilla ha dit recentment que el transvasament de l'Ebre a Barcelona era com un extintor, que calia tenir-lo encara que no hi hagués foc. Metàfores poc agraciades al marge, Montilla culmina el procés d'incompetència en la gestió d'una crisi sense saber sortir-ne amb dignitat. És greu ser votat per governar i no saber fer-ho, però molt més greu encara és amagar-se quan s'acosta un perill potencial. Els cargols surten després de la pluja, són lents i poc sorollosos, i tenen una bonica closca dins la que sovint s'amaguen per evitar perdre la seva condició de cargol. El govern de Montilla és un cargol, i no és d’estranyar que a la festa del Rosaret de Sant Jordi feta fa poques setmanes, més d'un ciutadà tingués el pressentiment que hi faltava algú.
CiU ha estat conseqüent des de bon principi. Des del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, ha defensat una posició responsable, recolzant el govern en allò essencial, i fent propostes constructives en allò que podia afectar la viabilitat d'un projecte a llarg termini. Aquest projecte es diu Catalunya, no pas àrea metropolitana, i encara que molts polítics del PSC no sàpiguen ubicar sobre el mapa alguns dels pobles del Berguedà, el pitjor de tot és que a l'hora d'arbitrar els conflictes no tenen l'habilitat d'afavorir les dues parts. En el cas del transvasament han enfrontat el territori negant-se a escoltar alternatives com el transvasament del Roine. Però de la mateixa manera que Montilla va rebutjar el transvasament quan era a l'oposició per acabar venint a les posicions de CiU, no trigarem massa a escoltar algun parlamentari del PSC a admetre que el transvasament del Roine és una bona alternativa.
El PSC ha enfrontat tothom en la llei d'educació, la tercera hora de castellà, el transvasament, la somorta llei de la dependència, la creació de nous impostos per poder recaptar, l'augment espectacular de funcionariat i càrrecs de confiança polítics, l'oblit de Maragall, la marginació dels sectors menys espanyolistes... Catalunya té els pitjors governants des que es va instaurar la democràcia. Pacten les seves febleses, i imposen per decret la seva incompetència.
El país necessita saber que té un govern que resol els problemes en funció de l’interès general, i no de les parts més petites del seu electorat.
Us escric aquest article mentre des de la finestra veig com a Berga hi plou. Menys mal. Sort n’hi ha que al final de tot plegat, ha estat la moreneta, i no pas la incompetència del PSC qui ha solucionat – de moment – el problema de la falta d’aigua.
Ramon Minoves Pujols
El president Montilla ha dit recentment que el transvasament de l'Ebre a Barcelona era com un extintor, que calia tenir-lo encara que no hi hagués foc. Metàfores poc agraciades al marge, Montilla culmina el procés d'incompetència en la gestió d'una crisi sense saber sortir-ne amb dignitat. És greu ser votat per governar i no saber fer-ho, però molt més greu encara és amagar-se quan s'acosta un perill potencial. Els cargols surten després de la pluja, són lents i poc sorollosos, i tenen una bonica closca dins la que sovint s'amaguen per evitar perdre la seva condició de cargol. El govern de Montilla és un cargol, i no és d’estranyar que a la festa del Rosaret de Sant Jordi feta fa poques setmanes, més d'un ciutadà tingués el pressentiment que hi faltava algú.
CiU ha estat conseqüent des de bon principi. Des del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, ha defensat una posició responsable, recolzant el govern en allò essencial, i fent propostes constructives en allò que podia afectar la viabilitat d'un projecte a llarg termini. Aquest projecte es diu Catalunya, no pas àrea metropolitana, i encara que molts polítics del PSC no sàpiguen ubicar sobre el mapa alguns dels pobles del Berguedà, el pitjor de tot és que a l'hora d'arbitrar els conflictes no tenen l'habilitat d'afavorir les dues parts. En el cas del transvasament han enfrontat el territori negant-se a escoltar alternatives com el transvasament del Roine. Però de la mateixa manera que Montilla va rebutjar el transvasament quan era a l'oposició per acabar venint a les posicions de CiU, no trigarem massa a escoltar algun parlamentari del PSC a admetre que el transvasament del Roine és una bona alternativa.
El PSC ha enfrontat tothom en la llei d'educació, la tercera hora de castellà, el transvasament, la somorta llei de la dependència, la creació de nous impostos per poder recaptar, l'augment espectacular de funcionariat i càrrecs de confiança polítics, l'oblit de Maragall, la marginació dels sectors menys espanyolistes... Catalunya té els pitjors governants des que es va instaurar la democràcia. Pacten les seves febleses, i imposen per decret la seva incompetència.
El país necessita saber que té un govern que resol els problemes en funció de l’interès general, i no de les parts més petites del seu electorat.
Us escric aquest article mentre des de la finestra veig com a Berga hi plou. Menys mal. Sort n’hi ha que al final de tot plegat, ha estat la moreneta, i no pas la incompetència del PSC qui ha solucionat – de moment – el problema de la falta d’aigua.
Ramon Minoves Pujols
02 de juny 2008
Ramon Tremosa: Catalunya, país emergent.
Ramon Tremosa, presenta un nou llibre. Per informació: http://www.ramontremosa.cat/
Nou llibre: Catalunya, país emergent
Descarregar contraportada (format pdf)
Acte de presentació
Dia:
5 de juny, 19.00h
Lloc:
Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB. Avinguda Diagonal, 690, Barcelona.
Entrada:
lliure.
Hi intervindran:
Jordi Pujol i Soley
Retransmissió en directe de l'acte a través de Vilaweb TV
Nou llibre: Catalunya, país emergent
Descarregar contraportada (format pdf)
Acte de presentació
Dia:
5 de juny, 19.00h
Lloc:
Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB. Avinguda Diagonal, 690, Barcelona.
Entrada:
lliure.
Hi intervindran:
Jordi Pujol i Soley
Retransmissió en directe de l'acte a través de Vilaweb TV
17 de maig 2008
Patum i Dharma!!!!
El concert de patum es farà el proper dia 7 de juny , segons m'acaba de confirmar en Sergi Cuenca. Molta sort i molt bona música.
GUITA XICA
GUITA XICA
Els de la guita xica m'han fet arribar aquesta informació que vull compartir:
Un any més ens adrecem a vosaltres per dues questions:La primera és per anunciar-vos que un any més hem renovat la nostra pàgina web, http://www.guitaxica.com , us convidem a visitar-la i a participar-hi, també us recordem que durant aquests dies de Corpus es convocarà el 'III salt de l'internauta' pel passacarres de dissabte, us convidem a participar-hi.
En segon lloc desitjar-vos una Bona Patum 2008!!!
PD: I recorda, si algú et pregunta quan s'escau la Patum l'any que vé, respon-li: La Patum és el primer dijous després de l’octava del cinquantè dia del primer diumenge després del pleniluni que succeeix a l’equinocci de primavera.
El 22 de maig és CORPUS. Bona Patum!
Els de la guita xica m'han fet arribar aquesta informació que vull compartir:
Un any més ens adrecem a vosaltres per dues questions:La primera és per anunciar-vos que un any més hem renovat la nostra pàgina web, http://www.guitaxica.com , us convidem a visitar-la i a participar-hi, també us recordem que durant aquests dies de Corpus es convocarà el 'III salt de l'internauta' pel passacarres de dissabte, us convidem a participar-hi.
En segon lloc desitjar-vos una Bona Patum 2008!!!
PD: I recorda, si algú et pregunta quan s'escau la Patum l'any que vé, respon-li: La Patum és el primer dijous després de l’octava del cinquantè dia del primer diumenge després del pleniluni que succeeix a l’equinocci de primavera.
El 22 de maig és CORPUS. Bona Patum!
04 d’abril 2008
01 d’abril 2008
FELIPÓ ÉS INCANSABLE!!!
MÉS PATUM, ENCARA!
El Ramon Felipó, ja torna a la càrrega. Ja ha tornat a fer un llibre de tematica patumaire. Aquesta vegada s'ha passat! (o superat, depèn com es miri). PATUM I MÚSICA. Aquest és un còctel insuperable! Admirable!
Ara només cal que el tradueixi a l'anglès per poder promocionar més be tot el que es refereix a la patum. Els que ens dediquem al turísme ens fan falta persones que escriguin amb saber fer, com el Ramon. Però també en anglès.
Aquesta vegada en Sergi Cuenca i el Kap han fet com sempre, una feina inpagable! Sou molt bons professionals.
Per molts anys, cal que seguiu així.
Llibres: MÚSIQUES DE LA PATUM, de Ramon Felipó i Sergi Cuenca (compiladors)
La setmana que ve sortirà a la venda un nou llibre de temàtica patumaire. Es tracta de 'Músiques de la Patum', un recull de partitures compilades per Ramon Felipó i Sergi Cuenca. Inclou set jocs diferents de les partitures de Patum, totes recollides abans de 1936, llevat de les de mossèn Armengou. Amb una portada dibuixada per Jaume Capdevila (KAP), ha estat editat per Llibres de l'Índex.
El Ramon Felipó, ja torna a la càrrega. Ja ha tornat a fer un llibre de tematica patumaire. Aquesta vegada s'ha passat! (o superat, depèn com es miri). PATUM I MÚSICA. Aquest és un còctel insuperable! Admirable!
Ara només cal que el tradueixi a l'anglès per poder promocionar més be tot el que es refereix a la patum. Els que ens dediquem al turísme ens fan falta persones que escriguin amb saber fer, com el Ramon. Però també en anglès.
Aquesta vegada en Sergi Cuenca i el Kap han fet com sempre, una feina inpagable! Sou molt bons professionals.
Per molts anys, cal que seguiu així.
Llibres: MÚSIQUES DE LA PATUM, de Ramon Felipó i Sergi Cuenca (compiladors)
La setmana que ve sortirà a la venda un nou llibre de temàtica patumaire. Es tracta de 'Músiques de la Patum', un recull de partitures compilades per Ramon Felipó i Sergi Cuenca. Inclou set jocs diferents de les partitures de Patum, totes recollides abans de 1936, llevat de les de mossèn Armengou. Amb una portada dibuixada per Jaume Capdevila (KAP), ha estat editat per Llibres de l'Índex.
16 de març 2008
A ESPANYA, GRÀCIES A CATALUNYA.
A Espanya, gràcies a Catalunya
El PSOE celebra aquests dies la revalidació del mandat de Zapatero al capdavant del govern espanyol. La victòria arriba després d’un viatge de quatre anys a través del temps. Un viatge que ens ha fet veure els budells d’una Transició, que lluny d’estar superada, continua existint com a línia cronològica que emergeix del Franquisme fins als nostres dies.
El PP no ha dubtat a fer tremolar els fonaments de l’Estat de Dret per aconseguir un poder que finalment se li ha escapat per la via democràtica. La victòria de Zapatero, però, amaga una derrota a la resta d’Espanya, on el PP ha guanyat les eleccions. La conclusió per tant és clara: Catalunya té la paella pel mànec. Poques vegades en la història de l’Estat Espanyol, Catalunya ha tingut un pes tan gran en el decantament d’una balança.
I poques vegades, Catalunya podrà fer palanca com en aquests propers quatre anys. Primer, perquè els 10 diputats de Convergència són decisius. Segon, perquè la suma de tots els partits que del Parlament de Catalunya, no pot ser tombada per la via política. Tercer, perquè a Espanya hi governa el mateix partit que governa a la Generalitat. En resum, que si aquesta legislatura Catalunya no aconsegueix desdoblar definitivament la C-16 fins a la Cerdanya, un bon desplegament de l’Estatut, i el traspàs de rodalies i els aeroports catalans, haurem regat l’hort amb gasoil en comptes d’aigua.
És el moment de no mirar al passat, de no retreure’ns els nostres errors. És tant el que hi tenim a guanyar, són tantes les possibilitats que tenim de sortir-nos-en, que qualsevol intent de provocar una discussió estèril en un moment com aquest –“penso en el retret recurrent de comparar el pujolisme amb el tripartidisme”- serà una tàctica per dividir, alentir processos, i restar força a les nostres reivindicacions com a país.
Els partits catalans hem de presentar-nos el dia de la investidura de Zapatero, amb el bloc de notes. Hem de fer els deures ràpid i bé, i qualsevol cosa que signifiqui donar temps al temps, és regalar temps al PP. Perquè com més tard ens trobem, més aprop estarem de no aprovar un traspàs, ja que més aprop estaran les següents eleccions. Si Zapatero és estadista, destinarà el primer any de legislatura a accelerar la via catalana, per dedicar-se, durant els tres anys següents, a fer una política que li doni vots a Espanya de cara a les eleccions del 2012, on el PP no tornarà a ensopegar amb la mateixa pedra. A ningú se li escapa que Rajoy formarà un equip amb menys visceralitat, i per tant més centrista i no tant anticatalà. Això li traurà vots al PSOE a Catalunya, a no ser que, quan arribi el moment de la veritat, pugui demostrar una obra de govern.
A Catalunya, mentrestant, CiU vetllarà perquè no hi hagi més fuites de sobirania. Cal assegurar que les lleis siguin justes i no trepitgin la integritat jurídica i política del poble català. I això, només l’únic partit no majoritari que ha resistit al bipartidisme ferotge amb unes mínimes garanties, té capacitat per encapçalar-ho. I vistos els resultats, el Berguedà hi ha tingut un paper determinant: en 21 dels 31 municipis, CiU ha estat la força més votada. Gràcies a tota la gent de la nostra terra, des de Bagà fins a Viver i Serrateix; des de Borredà i fins a Castellar del Riu.
El PSOE celebra aquests dies la revalidació del mandat de Zapatero al capdavant del govern espanyol. La victòria arriba després d’un viatge de quatre anys a través del temps. Un viatge que ens ha fet veure els budells d’una Transició, que lluny d’estar superada, continua existint com a línia cronològica que emergeix del Franquisme fins als nostres dies.
El PP no ha dubtat a fer tremolar els fonaments de l’Estat de Dret per aconseguir un poder que finalment se li ha escapat per la via democràtica. La victòria de Zapatero, però, amaga una derrota a la resta d’Espanya, on el PP ha guanyat les eleccions. La conclusió per tant és clara: Catalunya té la paella pel mànec. Poques vegades en la història de l’Estat Espanyol, Catalunya ha tingut un pes tan gran en el decantament d’una balança.
I poques vegades, Catalunya podrà fer palanca com en aquests propers quatre anys. Primer, perquè els 10 diputats de Convergència són decisius. Segon, perquè la suma de tots els partits que del Parlament de Catalunya, no pot ser tombada per la via política. Tercer, perquè a Espanya hi governa el mateix partit que governa a la Generalitat. En resum, que si aquesta legislatura Catalunya no aconsegueix desdoblar definitivament la C-16 fins a la Cerdanya, un bon desplegament de l’Estatut, i el traspàs de rodalies i els aeroports catalans, haurem regat l’hort amb gasoil en comptes d’aigua.
És el moment de no mirar al passat, de no retreure’ns els nostres errors. És tant el que hi tenim a guanyar, són tantes les possibilitats que tenim de sortir-nos-en, que qualsevol intent de provocar una discussió estèril en un moment com aquest –“penso en el retret recurrent de comparar el pujolisme amb el tripartidisme”- serà una tàctica per dividir, alentir processos, i restar força a les nostres reivindicacions com a país.
Els partits catalans hem de presentar-nos el dia de la investidura de Zapatero, amb el bloc de notes. Hem de fer els deures ràpid i bé, i qualsevol cosa que signifiqui donar temps al temps, és regalar temps al PP. Perquè com més tard ens trobem, més aprop estarem de no aprovar un traspàs, ja que més aprop estaran les següents eleccions. Si Zapatero és estadista, destinarà el primer any de legislatura a accelerar la via catalana, per dedicar-se, durant els tres anys següents, a fer una política que li doni vots a Espanya de cara a les eleccions del 2012, on el PP no tornarà a ensopegar amb la mateixa pedra. A ningú se li escapa que Rajoy formarà un equip amb menys visceralitat, i per tant més centrista i no tant anticatalà. Això li traurà vots al PSOE a Catalunya, a no ser que, quan arribi el moment de la veritat, pugui demostrar una obra de govern.
A Catalunya, mentrestant, CiU vetllarà perquè no hi hagi més fuites de sobirania. Cal assegurar que les lleis siguin justes i no trepitgin la integritat jurídica i política del poble català. I això, només l’únic partit no majoritari que ha resistit al bipartidisme ferotge amb unes mínimes garanties, té capacitat per encapçalar-ho. I vistos els resultats, el Berguedà hi ha tingut un paper determinant: en 21 dels 31 municipis, CiU ha estat la força més votada. Gràcies a tota la gent de la nostra terra, des de Bagà fins a Viver i Serrateix; des de Borredà i fins a Castellar del Riu.
06 de març 2008
JOSEP BENET, EL SENTIT COMÚ!
En aquesta carta publicada per l'AVUI podem llegir part del text, on Josep Benet ex-senador del PSUC dona suport a la Candidatura de CiU per aquestes eleccions, degut al bipartidisme enganyós espanyol, que vulnera el dret de les minories, reconegut en la Constitució Espanyola del 1978.
Llegiu-lo no té desperdici.
16 de febrer 2008
CARLES CAMPUZANO A BERGA!!!
| Avui els de CiU , em fet un esmorzar botifarrada al Passeig de la Indústria. Ens ha acompanyat en Carles Campuzano. El seu missatge ha estat molt clar!!! Cal que Catalunya marqui diferències amb el PP i el PSOE. Per això cal que CiU faci un molt bon resultat. CiU representa la Catalunya emprenedora, que aten a tota la diversitat, i que promou un model de societat encaminada al benestar de les persones. Endavant! |
11 de febrer 2008
QUINA RAÓ QUE TENS GONÇAL!
| Tot seguit reprodueixo un article d'opinió de l'amic Gonçal del REGIO7, en el qual hi he trobat molts punts de vista comuns. Ja sé que a algú li farà picor. Però que hi farem que es rasqui. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Viure de la política pagant-ho nosaltres. Tota una generació ens vam equivocar confiant que la pràctica política faria realitat el somni d’una societat més justa. A veure si encara tindrà raó el president Maragall i no valdrà la pena votar algú perquè ningú no està oferint res seriós als electors. Seriós que es pugui creure, vull dir, i que afronti de cara els problemes reals d’aquest país. Perquè,és clar, pretendre solucionar els efectes de la inflació en l’economia familiar amb una «extra» de 400 euros més aviat sona a enganyifa.O que per respondre a la creixent malfiança de la població autòctona respecte de la immigrant, algú pretengui ara atorgar carnets de bona conducta als nouvinguts.Amb quins criteris s’avaluarà? Qui posarà nota? I, per comentar la penúltima bestiesa sentida en precampanya electoral, deixeu-me preguntar amb quina aigua regaran tants milions d’arbres com assegura el senyor Rajoy que plantaran amb l’objectiu de combatre el canvi climàtic. Es pot ser més poc respectuós amb la intel·ligència dels ciutadans? Si us plau... Qui paga aquests senyors? A aquest pas, amb el que queda per sentir, veure i llegir abans d’anar a votar, dic que potser tindrà raó Maragall, i em temo que també hauré d’acabar acceptant una altra opinió molt colpidora: ens vam equivocar, noi.Tota una generació ens vam equivocar confiant que en l’activitat política trobaríem les eines per aconseguir la societat més justa, més respectuosa, més solidària que somiàvem quan els ideals movien muntanyes i encomanaven força. Quan ens sentíem a bullir la sang, i no com ara, que ens la glacen a força de renúncies, despropòsits i interessos particularitzats. Els qui havien d’interpretar i fer possibles els somnis són ara professionals del viure de la cosa pública en el més estricte i literal sentit de la frase.I així ens va.I la que ens vindrà, si els votem. Osti, quin mal que em fa escriure això... Gonçal Mazcuñan gonzalm@regio7.cat |
03 de febrer 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
